-Calma, calma-féu l'hostaler, adreçant-se amigablement als frisosos. -Si s'ha d'anar per justícia, s'hi anirà; però no m'agradaria pas haver-li d'escombrar cap petjada. L'honra d'un establiment és més delicada que la d'una minyona i els catifets de la justícia no li convenen... ni a vosaltres tampoc, creieu-me.

Mossèn Joan, que ni esma havia tingut per alçar-se, rest

I vosaltres, per amor de qui m'he fet tants enemics, molt més poderosos que jo, i ni fins ara desisteixo d'ocupar-me a fer-vos el que pugui, vet aquí l'opinió que de mi teniu.

La Lluïseta no era pas noia de novis, ni d'aquestes que de seguida ho saben tot i s'encenen repentinament: era una innocentíssima col·legiala amb una sang tèbia i tranquila, que no pensava en festeig ni cosa semblant; i la tia Paulina la voltava de tantes precaucions i li administrava unes prèdiques tan inadecuades, que la pobra noia anava a redossar-se en els seus germans per fugir de la turbulenta i ascètica Paulina, que li deixava veure de tant en tant, enmig de ciris i cucurulles, un cel blau amb un amor infladet.

El sol començava a picar; la terra cremava; al lluny va rompre a cantar una cigala. Mestre Quissu estava tant cansat, tant abatut, que a la primera ombra que va trobar al pas, s'hi va ajeure, deixant-s'hi anar, sense donar ni menys una volta. S'hi deix

Ell, el senyor de Serra-Bruna, el potentat de la muntanya, ni per sos escassos estudis, ni per ses aficions gens elevades, ni per sos atractius personals, ni per ses obres, havia sortit mai dels limits de la vulgaritat.

Ell, però, les repetia sempre amb una desesperada insistència. Ja no calien grans contrarietats ni grans fatigues. Així que les coses no sirgaven com cal, ja el teníeu oferint l'ànima tranquilament, amb la mateixa sang freda que hauria ofert un per-beure a un altre carboner a canvi de feinejar per ell durant un jorn de galvana.

En Peret al sentir-se alleugerit de l'última cirera, ara és hora! -es digué- i sense encomanar-se a Déu, ni als sants, del primer cop de puny, ja tingué en Nofre per terra.

SOLANIO Ni un sol, missenyor! Y després, es provable que per més que Antoni obtingui el diner que cal pera pagar el deute, el juheu no vulgui aceptarlo. Jo no he vist mai un esser ab forma humana llençarse ab tanta feresa a la perdició d'un home. Del matí al vespre est

Que comptant, ajudant Déu, amb medis suficients per a sostenir una família del meu braç, no sols no m'he fet mai paga del pubillatge de Serra-Bruna, sinó que ni sisquera he pensat exigir a ma esposa dot de cap mena mentre visquin sos pares.