United States or Saint Helena, Ascension, and Tristan da Cunha ? Vote for the TOP Country of the Week !
No vull dir que el petó m'hagi sentat malament, àdhuc no esperant-lo, realment: el que volia era el coixí. I no puc compendre absolutament el que ha estat, i no em plauria tampoc de tornar a la botiga. -Però... ¿què és el que vau demanar? insistí jo. -Un coixí. -Això és el que volíeu: prou que ho sé. El que us pregunto és el mot alemany que heu dit. -Un kuss .
El doctor té agafada la pala entremig de dos dits i la fa balandrejar al compàs de la pèndula de la botiga. El senyor Nofre tus. Immediatament l'apotecari agafa la cafetera, tira un bon raig d'aigua al got i hi deixa caure un rajolí de xarop. -Tinga, senyor Nofre: tinga i bega... Ja l'acabarem, aquesta tos: no tinga por. El senyor Nofre beu. Tots se'l miren.
Havem dit que la banda era la mateixa, es cert; pero avuy las joyas mes ricas hi faltan perque los francesos las varen robar l' any 1808. Mestre deya un aprenent manyá á son amo, en una vetllada en que s' havia fet á la botiga molta feyna. Mestre, anéu á reposar; estaréu fadigat, ja es hora de dormir; lo que falta fer jo m' ho en carrego. Y ho sabrás fer, noy? preguntá l' amo al aprenent.
Instruíem els joves escollits, per adquirir gentilesa i eixoriviment als salons. Ensenyàvem a ballar a ambdós sexes per medi d'il·lustracions. Resolíem els dubtes de teologia i donàvem un codi de moral que hauria acreditat l'aparador de la millor botiga. El periòdic no fou un èxit econòmic. S'avançava a son temps, i, en conseqüència, el personal era limitat.
Passa un altra estona, i un que fins allavors ha callat se remena en la cadira, se tira endavant, se moca y comença: -Ahir vaig anar a donar una volta, perque feia bon sol, i, ai Senyor!, ¡com se torna Barcelona! Vaig veure una botiga nova d'apotecari, que, com hi ha món, me pensava que era de perruquer.
En una exposició internacional de sabates? ¿Què es creu que són, aquestes sabates? una col·lecció històrica? ¿Ha sentit dir mai que hom tingui una sabateria i no vengui sabates? ¿Li sembla que he guarnit amb elles la meva botiga perquè faci bonic? ¿Per qui m'ha pres, a mi? Per un premi de ximples?
L'apotecari era més fort i va salvar-se... però, potser millor hauria sigut que hagués seguit a la tomba a sa muller, perquè al capdavall, quan va sortir de la malaltia, va trobar-se sol i vern al món, sense botiga, sense dona, sense llar... i sense aquell monetari que havia sigut la seva perdició.
-Què li sembla que sóc jo? continuà. ¿Un col·leccionista de sabates? ¿Per què li sembla que tinc la botiga? Per fer salut? ¿Potser pensa que estic enamorat de les sabates i no puc desfer-me d'un parell? Li sembla que les tínc ací per mirar-les? ¿Vol dir, que no n'hi ha prou? ¿On es pensa ésser vostè?
Per un xicot humil com ell, la troballa va ésser un tresor. Des d'aquell dia, cada matí recorria els distins departaments del despatx fent arreplega de fulls de calendari. I com de calendaris n'hi havia per tot arreu: al despatx del principal, al magatzem gran, al xic, a la botiga, a l'escriptori, a la secció de remeses... la collita de fulls era abundant.
En una safata negra hi ha sobre la taula mitja dotzena de gots, i en el braser una cafetera amb aigua. Don Eufrasi treu el rellotge de plata, mira l'hora, obre la vidriera que dóna a la botiga, i, tot passant el braç per l'obertura diu al seu practicant: Lagenam syrupi citrei ad usum domesticum conditam .
Paraula Del Dia
Altres Mirant