United States or Madagascar ? Vote for the TOP Country of the Week !
Així somiejava, decantat damunt el mur, tot admirant el silenci del poble, dels estels, de la lluna i de les ruïnes, i portant el dol del meu tresor, que no podia haver.
No sé per què, però m'enfurisma de veure, quan jo estic desvetllat, un home submergit en el son. ¡Que malaguanyades són, les preadíssimes hores d'una vida humana (moments que no en tenen, de preu, i que mai no tornaran) perdudes en un repòs embrutidor! ¡Heu's ací ara George menyspreant així aquest tresor inestimable que se'n diu el temps , i la seva existència, de cada segon de la qual li caldr
-Ah, eh! vaig fer. -Sembla que sapigueu... El cor em bategava fortament. -Sí, t'he endevinat. T'esperava! -M'esperàveu? Però, sense respondre'm afegí: -Amb quin dret hi pretens quelcom, aquí? -Doncs... i vós, mestre Zulpick? Si hi ha un tresor ¿per què havia d'ésser més aviat vostre que no pas meu? -Jo, és diferent, ben diferent- digué: -fa cinquanta anys que cerco el que em pertany.
Fumaren i parlotejaren a l'ombra, i després cavaren una mica en llur darrer forat, no pas amb gran esperança, sinó solament perquè Tom digué que hi havia molts de casos que la gent havia deixat córrer un tresor després de haver foradat fins a una distància de sis polzades de on era, i després havia vingut algú altre i l'havia descobert d'una palada, només.
M'imaginava aquestes coses, i d'altres de semblants, que m'estarrufaven el cor de satisfacció i redoblaven el meu desig d'estar en possessió del tresor. Però un cop vaig ésser al carrer Neuhauser amb el fato a l'esquena i el garrot a la mà, un cop es va tractar de pendre el camí del castell, poc creuríeu, senyor Furbach, l'empallegat que em vaig trobar.
-Però, bé... ¿quin és aquest llibre misteriós que revel·la en nostres dies països ignorats, plens de tresor per a tothom desconeguts? va interrompre un dels oients.
En aquell flagell terrible se li va ocórrer oferir al cruel amo de casa unes quantes monedes del seu tresor, fent, en semblant conflicte, com fa el capit
Sigui com sigui, el tresor resta allí una pila de temps, i es rovella, i a la fi algú troba un paper vell i esgrogueït que explica còm cal trobar les marques: un paper que per desxifrar-lo s'hi passa gairebé una setmana, perquè gairebé tot són senyals i jeroglífics. -Jero... què? -Jeroglífics: imatges i coses, sabeu?, que sembla que no vulguin dir res.
-Però amb tot- diu Quirísof -jo sento a dir també que els atenesos sóu terribles en això de robar el tresor públic, i que, malgrat del terrible perill que corre el lladre, són els més distingits els que més roben, si tanmateix són els més distingits els que judiqueu dignes de les magistratures. De manera, que és també per a tu el moment de lluir la teva educació.
Ni al cim d'una muntanya, ni al mig del mar, jo m'hauria sentit tan absolutament separat de la família i dels amics, tan invisible a les mirades dels homes, tan estrany a llurs afers i a llurs quimeres, tan a recés de tot. En Carxofa s'anava apropant al seu tresor. Havíem vençut la barrera de malesa. Navegàvem per l'aigua morta i ombrívola, l'aigua basardosa de les llegendes.
Paraula Del Dia
Altres Mirant