Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 7 de maig del 2025
Aleshores, arrencant-me gairebé la cua del casacot, va udolar: -No ets assabentat de res... de res! ¡Vols provar-me, estemordir-me! Prou que ho trobaré tot sol! -Doncs per què em reteniu? -Vaja, seu- va fer amb una rialla burleta tota estranya. -Vejam: ja que n'ets assabentat... què hi ha, dins el tresor? Vaig tornar a asseure'm.
Huck estava enfurit de pensar que havia estat tan bajoc i havia traït una exaltació tan sospitosa. Perquè ell ja havia deixat córrer la idea que el paquet portat de la taverna fos un tresor, tot seguit que va sentir la conversa arran de l'entradeta de la vídua.
-Com s'entén, heu somniat? va dir. -Sí, senyor: he vist el tresor així com ara us veig, al fons d'un soterrani molt baix, dins un castell antic. Hi havia un cavaller ajagut damunt el tresor, amb les mans creuades i un pot de ferro al cap. -Però on era això, Nicklausse? -Ah! No en sé pas res.
Escolteu el que em va dir la Lluna. «Fa anys, jo era a Copenhaguen. Vaig sotjar per la finestra d'una cambreta pobríssima. Pare i mare eren tots dos adormits, però llur fillet era despert. Vaig veure que les florides cortines d'indiana es bellugaven, i el noi va guaitar enfora. Creguí, a la primeria, que mirava el rellotge de Bornholm, llegat de l'avi. Era alegrement pintat de roig i de verd, i tenia la puput al cim, pesos de càrrega feixuga, i el pèndol amb son disc de llautó resplendent que anava endavant, i endarrera: «Tic tac». Però no era pas això, el que ell mirava. No: era el torn de filar de sa mare, que estava sota el rellotge. Era el més estimat tresor del minyó en tota a casa; pero no gosava tocar-lo, o l'haurien tustat damunt els nusos dels dits. Hores i hores, mentre la seva mare filava, podia mirar el torn, i espiar el fus vertiginós i la roda que xiulava: això li feia venir pensaments al seu estil. Oh! Només que ell gosés filar amb aquella roda! Pare i mare dormien: els mirà, mir
Pera vós sí que voldria triplicar vint voltes mon saber y esser mil cops més bella y mil voltes més rica y sols pera vèurem crèixer en vostre apreci, voldria tenir en virtuts, bellesa, fortuna y amistats, tot un tresor incalculable.
-Bé, a mi em passa tres sous del mateix, Huck. Gairebé sempre enterren un mort quan colguen un tresor sota un arbre; i ell el vigila. -Déu me val! -Sí, que ho fan. Sempre ho he sentit a dir. -Tom, no em plau de fer gaire plagasitats, all
-És molt bell, va dir el senyor Furbach -i poc m'estranyaria que, a força d'esguardar aquesta bonica relíquia haguéssiu acabat per figurar-vos un cavaller estès damunt un tresor; però, creieu-me, minyó, el veritable tresor que cal cercar és el de la creu: de la resta no val la pena de parlar-ne.
Hi ha una època, en tota vida de minyó ben construïda, en la qual li ve un desig rabiós d'anar a qualsevol indret i desenterrar un tresor amagat. A Tom li vingué el desig, un dia, de cop i volta. Sortí a la recerca de Joe Harper, però no reeixí. Després an
Així, doncs, el tresor era perdut per a sempre, per a sempre. Però per què devia plorar, ella? Era curiós, que plorés! Aquests pensaments s'obriren pas, obscurament, a través del magí de Huck; i, sota el cansament que li causaren, caigué en el son. La vídua va dir-se: -Té, ja dorm, pobre infeliç! Trobar-ho Tom Sawyer! Tant de bó que algú pogués trobar-lo a ell! Ah!
Paraula Del Dia
Altres Mirant