United States or Cocos Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


Al cap d'un o dos minuts, el comte, que la mirava amb ulls suplicants, continuà: -Odila, no vols fer la felicitat del teu pare? Déu meu! no et demano sinó una esperança, no t'assenyalo cap època precisa. No vui posar cap destorb a la teva elecció. Anirem a la Cort; all

Ella força quasi sempre al desgraciat a viure més que sa opulencia y a contemplar ab ulls llànguits y front arrugat tota una època de pobresa; a m'escursa els dies penosament llargs d'una semblant miseria. Encomaneume a vostra noble esposa: conteuli, ab tots els accidents, la fi d'Antoni; dieuli lo molt que us estimava; feu justicia al mort.

En aquesta època de somnis, li arrib

En canvi la nostra època ha creat nous tipos amb els quals ens topem tots els dies, que són tan dignes d'estudi com podrien ser els antics, i que si no ens fan tant efecte és per lo molt familiaritzats que amb ells estem.

Escolti: els manobres ne van matar cinc i en va quedar una de mal ferida.» «Home, en un any el número 14721 ha sortit premiat 5 vegades en la rifa dels Empedrats i el 14722 fa quinze anys que no ha sortitEn època d'eleccions, ell no para ni assossega.

D'aleshores endavant, cada any, Iòsef tornava a la mateixa època, tan aviat sol com amb un o dos de sos camarades; i Fritz el rebia com a un germà.

Hi ha una època, en tota vida de minyó ben construïda, en la qual li ve un desig rabiós d'anar a qualsevol indret i desenterrar un tresor amagat. A Tom li vingué el desig, un dia, de cop i volta. Sortí a la recerca de Joe Harper, però no reeixí. Després an

-Un instant, senyors, un instant- vaig dir a Sperver i al monter amic seu; -abans que tot, voldria saber d'on ve la Pesta Negra. Sperver em va mirar, tot esverat. -Oh! va fer, -Déu ho sab! -! ¿a quina època precisa arriba a l'envista del Nideck? -Ja t'ho he dit: vuit dies abans de Nadal, cada any. -I quan de temps hi roman? -De quinze dies a tres setmanes.

Jo no sóc bon pescador. Hi va haver una època en que em vaig aplicar particularment a aquest passatemps, i vaig fer, al meu entendre, sensibles progressos; però els vells pescadors em deien que mai no faria res de bo, i m'aconsellaren que plegués.

És cosa fàcil el dir i el creure, a les tres de la tarda: -Ens llevarem a les cinc, ens desdejunarem lleugerament al cap de mitja hora, i començarem la marxa a les sis. -Haurem fet un bon camí abans no comenci la calor del dia- diu un altre. -En aquesta època, de l'any, la matinada és la més agradosa part del dia. No us sembla? diu un tercer. -Segurament. -Tan agradosa, tan fresca!...