United States or Japan ? Vote for the TOP Country of the Week !


L'espanyol, que va pensar: -Ara et pots lluir, crida al xicot i li tira cinc duros. L'inglès, que ho veu, li tira dos lliures esterlines. L'andalús, ferit en son amor propi, dues unces, i, com tots dos eren riquíssims, veu's aquí que comença un verdader combat sobre qui més valor tirar

-Però amb tot- diu Quirísof -jo sento a dir també que els atenesos sóu terribles en això de robar el tresor públic, i que, malgrat del terrible perill que corre el lladre, són els més distingits els que més roben, si tanmateix són els més distingits els que judiqueu dignes de les magistratures. De manera, que és també per a tu el moment de lluir la teva educació.

Per això tan tost va córrer la veu que l'Esparver feia la capta, la plaça va omplir-se de gent encuriosida i desitjosa de fer lluir les galindaines de la festa improvisada. Havia caigut, lentament, en l'aire fred, el darrer borralló de neu; el darrer fill blanc de la nuvolada negra. Hi arrib

Fa qui-sap-los anys, hi havia un emperador que tenia tanta de taleia pels vestits nous, que hi despenia tots sos cabals. Tant se li'n donava dels seus soldats o del teatre, o de cavalcar per les boscúries, si no era per lluir sos vestits nous.

Mes va passant la calor i el nostre home, que ja no pot alabar-se d'haver-ne pres quaranta, ni pot lluir la seva agilitat en l'aigua, s'entristeix, torna a parlar poc, apenes freqüenta el tracte dels amics i experimenta algo d'aquella enfermetat que a tants anglesos ha fet hereus impensadament. -Ja se'ns acaba! diu amb verdadera tristesa a tots els coneguts que va trobant.

El sol reviscolava els malalts i enardia els convalescents i feia lluïr les caixes de betum dels cira-botes, i els galons, visera i tots els metalls del municipal que volia posar ordre al mig d'un estol de xicots que a cada paraula que deia, l'ofegaven amb grans aplaudiments de mofa.

Estic molt content que hagiu vingut, pare; donareu aquest present a un tal senyor Bassanio. Aquest que fa lluir ab riques y flamantes llureies! Si no puc entrar al séu servei men vaig a correr tant de món com Déu ha fet... Oh, sòrt de les sòrts! Aquí el tenim, en presencia. Escometeulo, pare, o, si haig de viure més temps ab el juheu, vull tornarme tant juheu com ell.

I això era tan cert, que es va ocórrer a moltíssims, els quals se van trobar amb una concurrència forta; però, com cada u d'ells ha procurat apartar-se tot lo possible dels altres, i com ningú d'ells va a lluir ni a avergonyir als demés amb son exterior, quasi no s'adonen de què tanta siga l'afluència de passejants, i cada u diu en son interior: -M'agrada venir aquí perquè no hi ha gent.

-Ah, quina monada, si vostè hagués vista!... I que de seguit m'ha preguntat per vostè... Me sembla que, si a vostè li interessés, no hauria de fer més que allargar la ; prou vaig conèixer-ho aquell dia... ¡Quina llàstima que ja estiga compromès!... -I com per ell sol, amb recança, afegí:-Aquesta que hauria fet lluir la casa Banyoles !...