United States or Ethiopia ? Vote for the TOP Country of the Week !
Jo veig, en efeçte, que la paraula esgarriadissa de la gent sense fe, és vana, sense força i sense valor; en canvi la paraula dels que són coneguts com a professionals de la veritat, si una cosa pretenen, no els ajuda pas menys a obtenir-la que la violència dels altres.
Cada u s'ajunta amb els coneguts que li són més simpàtics, se formen colles a la vora del mar, i, mentre el cos se retorna gaudint la bravada de l'aigua, s'enraona, se riu, se canta i es passen xaladament les hores. Les dones s'asseien a la moda turca, aclofant les anques en terra i encreuant les cames.
Malgrat tot, estàvem d'acord en un punt: que calia seguir la broma, fos com fos. Havíem sortit a fer una excursió de quinze dies sobre el riu, i haviem de fruïr completament el nostre viatge de plaer. Si en aquest viatge hi morim, fóra ben trista cosa per als nostres amics i coneguts, però ¿què hi podíem fer? Tornar-nos-en, per la pluja, en un clima com el nostre, era crear un precedent desastrós.
Durant els primers dies d'estiu, quan els aficionats poc entusiastes estan indecisos sobre començar a banyar-se, ell saluda als seus coneguts amb la significativa frase: -Ja n'he pres quatre. -Ja n'he pres cinc. -Ja n'he pres sis. Vol dir banys. ¡Amb quin aire de superioritat contempla als nedadors poc esperts!
En aquell moment oblidava les accions dolentes de tots els meus amics i coneguts, i els beneïa. Tant se me'n donava, d'aquests, ocupats com eren a portar una vida frívola i indiferent, ben lluny de pensar el bé que feia per ells en aquell plaent indret. Jo el feia, però, i hauria estat content de poder fer-los tan feliços com desitjava.
Aquests no tenen casa a fora, sinó una espècie de gàbia per a caçar coneguts. ¡Pobre del que hi cau! Cap al tard torno a Barcelona, entremig d'una multitud avinada. Veig homes que van fent tentines; les seves mullers els guien amb un cistell al cap i les criatures entre peus. Han anat a beure vi, molt vi: vi barato, vi sol...
El meu amic de la infantesa, Mateu Llistosella, era una d'aqueixes insuportables criatures que es dediquen a ésser plangudes tot el sant dia per veus inexpressives i mirades absents de coneguts, veïns i diverses persones que amb ells es troben fortuïtament, indefenses, en bandes on cal matar les hores, com en una cua d'estanc o en una barberia el dissabte al vespre.
Mes va passant la calor i el nostre home, que ja no pot alabar-se d'haver-ne pres quaranta, ni pot lluir la seva agilitat en l'aigua, s'entristeix, torna a parlar poc, apenes freqüenta el tracte dels amics i experimenta algo d'aquella enfermetat que a tants anglesos ha fet hereus impensadament. -Ja se'ns acaba! diu amb verdadera tristesa a tots els coneguts que va trobant.
D'aquest home, quan ne parlen els seus coneguts, no diuen fulano, ni mengano; sinó aquell que neda bé. Si per casualitat li saben el nom, per a distingir-lo d'altre que s'anomeni com ell, diuen fulano el nedador.
El Negre Flagell de la Mar Espanyola digué que no fóra bo de començar sense fer una mica de foc. Aquest pensament era assenyat; els mistos eren amb prou feines coneguts en aquell temps. Veieren un foc que treia fum en gran rai, a unes cent yardes, més amunt, i anaren llisquívolament cap allí i en prengueren una brasa.
Paraula Del Dia
Altres Mirant