United States or Vanuatu ? Vote for the TOP Country of the Week !


-, talment, Tom. I a quí robarem? -Oh! A tothom, si fa no fa. Als vianants: aquest és principalment el costum. -I hom els mata? -No, no sempre. Se'ls encabeix a la cova fins que paguen un rescat. -Què és, un rescat? -Diners. Els feu arreplegar tot el diner que puguin de sos amics, i, després que els heu tingut un any tancats, si no l'arrepleguen, els mateu. Aquest és el costum general.

El meu amic de la infantesa, Mateu Llistosella, era una d'aqueixes insuportables criatures que es dediquen a ésser plangudes tot el sant dia per veus inexpressives i mirades absents de coneguts, veïns i diverses persones que amb ells es troben fortuïtament, indefenses, en bandes on cal matar les hores, com en una cua d'estanc o en una barberia el dissabte al vespre.

Trobeu el noi a la plataforma del tramvia i us conta una desgràcia del seu pare, dues vegades; finalment, entreu a seure, i us trobeu amb en Mateu Llistosella al costat que us torna a contar aquella desgràcia dues vegades més.

A més, en Mateu Llistosella era més greu que no pas els seus companys de vici.

Em va fer fuetejar en front de la presó, amb un fuet de cavall, com si fos un negre!... amb tot el poble que mirava! Fuetejat!... compreneu? Va pendre'm aventatge i va morir. Però jo en pendré d'ella! -Oh! No la mateu! No la matéssiu pas! -Matar-la? Quí en diu res, de matar-la? El mataria a ell, si fos aquí; però no pas a ella. -En nom de Déu! Això és...

El primer cop que això us passa, incautes, dieu, per a estroncar la seva narració incipient. -, ara mateix el teu hereu me'n feia dos quartos. En Mateu Llistosella excel·leix aleshores a rependre el fil de la narració amb un: Doncs ja ho veus si esborrona. Perquè, francament, això de què... O : -Arribo a pensar que és un somni, això que ja saps.

Talment, me'l vaig fer aquell sangtraït, etc. Fa tres mesos en Mateu Llistosella i el seu fill van anar en automòbil a les costes de Garraf. Sempre surten amb una tètrica expectació de la desgràcia que, facialment, alguna cosa que veure amb el gest de la veracitat.

Però les dones no les mateu. Les dones les tanqueu, però sense matar-les. Sempre són belles i riques, i qui-sap-lo espaordides. Els preneu els rellotges i altres coses que duen, però sempre llevant-vos el capell i parlant amb cortesia. No hi ha ningú tan cortès com els lladres: a tots, els llibres ho trobareu.