United States or Uzbekistan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Els nebots es reien de les estranyeses de Paulina, i entre les dues germanes hi havia un abisme, i sols un corrent de cortesia freda lligava aquells cors que s'havien estimat, un dia.

Un cop que no va assajar, per poder escriure, el públic ho va conèixer... i ell també: aleshores sentí la tragèdia de veure's aplaudit sols per cortesia i per tornar als seus miracles va matar-se nits i dies, com un asceta! Sort que llavors vingué a mi i el vaig distreure fent-li fer vida de camp... i de família. A casa l'estimen tots! Ara els he deixat consternats!

Però les dones no les mateu. Les dones les tanqueu, però sense matar-les. Sempre són belles i riques, i qui-sap-lo espaordides. Els preneu els rellotges i altres coses que duen, però sempre llevant-vos el capell i parlant amb cortesia. No hi ha ningú tan cortès com els lladres: a tots, els llibres ho trobareu.

Vos ho prec com un favor... Tingueu la bondat d'anar-vos-en. Peró l'experiència m'ha demostrat, malgrat tot, que la cortesia tant se val en semblants casos, i per això ara els dic: -Aneu a passeig i deixeu estar la màquina, o, si no, us faré una cara nova.

Les relacions entre els germans eren inmillorables; però com que cadascú anava per les seves, s'apartaren els uns dels altres, units tan sols per les lleis de cortesia, com sol passar en gairebé totes les famílies.

Però ell se'n va sortir sense entrebancs, encara que cruelment espaordit, i rebé un bell tomb d'aplaudiments, quan féu la seva reverència manufacturada, i es retirà. Una noieta de cara tota vergonyosa barbotejà: «Mary tenia una ovelleta, etcFéu una cortesia que trencava el cor, rebé la seva recompensa d'aplaudiments, i s'assegué tota enrojolada i feliç.

SIR ANDREU Ah, maleit siga! Mireulo. Jo he fet lo que sir Tobias m'ha fet fer. VIOLA Per què'm dieu això? Jo no us he fet cap mal. M'haveu escomès ab l'espasa, però jo us he parlat ab cortesia y no us he fet cap mal. SIR ANDREU Si un trenc al cap fa mal, us dic que me n'haveu fet; sembla que per vós no sigui res trencar el cap a la gent.

-Jo no hi estic pas, per aquest pudai de coses que no treuen a res- anava dient aquest, tot rodant el cap i amb el nas arrufat. ¿Què a vostè la noia li escau i la vol? De llei és que la demani ben demanada, que el demanar és cortesia.

-Quiquet ! En Quiquet, esverat, aixeca els ulls. El senyor rector li diu: -No t'agraden, les peres? Menja'n tantes com voldràs, mentre no t'hagin de fer mal. El senyor rector, tot llegint el breviari, se n'entra a dins. En Quiquet, per cortesia, agafa una pera. És d'aquelles peres verdes per fora, granelludes per dins, però que són una mel. Aquell gust de mel s'acaba aviat.

Sols un considerable esforç de la cortesia dels invitats contingué la rialla de justa i escaient satisfacció que es mereixia aquesta gustosa facècia; però el silenci era una mica desmanegat. Tom el va rompre: -Huck diners, avui. Potser no us ho creieu, però en una pila. Oh! No cal que us en rigueu: em penso que us els puc mostrar. Espereu-vos un minut.