United States or Nicaragua ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ella parlava molt afable amb la dona del quefe, que tota vergonyosa treia el cap per una finestra de la planta baixa... ell, el quefe, que aquell dia s'havia posat el vestit de les festes, amb uns botons lluents com a sols, es passejava andén amunt i avall, amb el malalt.

Ell, arronçant-se i agafant-se fort a ella, se la mirava fixament, com dient-li: ¡Que content estic, de veure com has arribat per a treure'm d'aquesta vergonyosa escena! Ella afegí: ¿Com es prenen el dret d'admetre ací, als Stores, aquestes grans bèsties salvatges i reunir-les amb gossets de gent com cal? ¡No puc aguantar les ganes d'anar a fer la meva reclamació!

Però l'Hereu i la Jove ja el sortien a rebre a mig camí, ell boig de content, ella un xic vergonyosa. -L'avi!... l'avi- deia l'Hereu. -Que no ho sabeu?... -Què hi ha! què hi ha! deia l'avi; -cuita, home... digues... -L'avi... que ja... ja en tenim un que ve... I senyalava a la Jove. Aquesta, tota vermella, abaixava els ulls.

No volem ésser com les bestioles de Déu que mostren a la llum del dia les debilitats i les joies de la carn. Menjar és, pels mortals, plaer del cos, i ensenyar el plaer és cosa vergonyosa... Perxò hi ha ànimes santes que ho amaguen a la vista del proisme. Si poguessin passar-se del gust de la boca... qui sap si se'n passarien?

Però ell se'n va sortir sense entrebancs, encara que cruelment espaordit, i rebé un bell tomb d'aplaudiments, quan féu la seva reverència manufacturada, i es retirà. Una noieta de cara tota vergonyosa barbotejà: «Mary tenia una ovelleta, etcFéu una cortesia que trencava el cor, rebé la seva recompensa d'aplaudiments, i s'assegué tota enrojolada i feliç.

En Quimet, no obstant, tenia el convenciment que no oferia gran cosa: un escaig de l'obra divina, contrafet i grotesc com el mateix cos, això que n'havia ja abandonat pels deserts de la terra com una fallida vergonyosa de la seva inspiració i del seu art. De vegades, en Quimet, reincidia en les seves ires: tornava als seus procediments de violència així que tornaven les grans penalitats.

I no és encara això lo que més sorprèn, sinó la passivitat amb què aquella generació veié arrunar lo que era incapaç de construir: passivitat que es demostra amb la vergonyosa indiferència amb què contempl