United States or Turkmenistan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Un dia de primavera, al parar-se el tren, els vailets de Torre-guillera varen veure que s'obria la portella d'un cotxe... cuita-corrents s'hi varen posar al davant. El quefe -l'amo del trenc s'hi va acostar de seguida i fent grans reverències, qued

És vostre quefe! ¡És el que heu dut a coll-i-bè com uns ximples, perquè us tirava els rosegons de la seva taula!...

Cinc dies després, a l'arribar a l'estació els vailets de Torre-guillera, amb greu sorpresa hi varen trobar al senyor vell i a la nena... el quefe, prou els donava conversa, però ells li contestaven poc... La nena estava trista, el senyor malhumorat. Vingué el tren, s'hi embarcaren i se'n anaren, deixant l'andén llis i pelat, ple d'una vaga tristesa.

Aquest obeí, ni més ni menys que si el manés son quefe natural. Al repl

Ella parlava molt afable amb la dona del quefe, que tota vergonyosa treia el cap per una finestra de la planta baixa... ell, el quefe, que aquell dia s'havia posat el vestit de les festes, amb uns botons lluents com a sols, es passejava andén amunt i avall, amb el malalt.

En un recó el quefe, amb les mans al detràs, aguantant una banderola mig verda i mig vermella, conversava amb un mosso. Els vailets s'hi varen anar acostant... -Ara ho entenc menys- deia tot preocupat: -diu que ell volia la criatura, que ara que la no la vol... que hi ha recaigut i tot... Oh, i diu que és la mateixa cara de sa mare, la nena... -I on para, ara, ella? va fer el mosso.