Vagi a saber qui en tenia la culpa, de tot això: si el meu propi natural o l'educació rígida que m'havia donat el meu pare. Així és que, quan algun company o parent meu de la mateixa edat em parlava d'amor o de festeig, jo contestava sempre amb una rialleta d'esperit fort.

Però, veu's aquí que, amb tant pensar i tornar a pensar amb el foc que havia de coronar la boca de la flamera, a l'opositor se li va acudir una idea, que, si es descuida una mica ell mateix califica de genial. ¿Per què modelar- va dir-se -amb fanc groller i miserable aquella flama subtil, etèria, que representa l'esperit vibràtil de l'amor? ¿No seria mil cops més encertat encendre dalt del tió una flamarada autèntica, una flamarada natural?

Aleshores la gent, decantada a llur voltant, es posaren a riure, i l'altre anabaptista, exclamà: -Christel, en què penses?... ¿Et creus que les noies necessiten apendre'n, de valsar?... ¿Et penses que això no els de natural? Ah, ah, ah!

Enperò fuig tant de lo natural lo que'm succeeix y és tant extranya y inexplicable aquesta pluja de favors, que ab prou feines puc creure lo que'ls meus ulls veuen y estic temptat d'acusar a la meva raó de que no's convenci de si jo he perdut el seny, o de que aquesta dòna siga boja.

-I és natural que ho creguis així -respongué el sant. -Est

-I !... a on aneu a parar? ... -Algú ens vol mal; vet-ho aquí! me contesta pegant-me una llambregada tenebrosa i plena d'emoció. -Això no ès una malura vinguda del natural de la persona; això ha sigut donat: n'estic tan certa... ¡Ah, si jo sapigués qui ès l'ànima maleïda que em fa patir an aquest infantó de Déu que mai ha tingut una paraula amb ningú!... Si jo ho sapigués... ah, reïra!

Com era natural que succeís, la persona que més seriosament es prengué lo d'en Melrosada fou la tia Paulina. La seva primera entrada a la classe fou èpica. Es mir

Las estellas rebotian lluny, la soca cruxia; á la fi, á forsa de suor y travall, l' arbre comensá á donar ab son balandreig senyal de perdre son plom natural, abalantsantse cap allí hont era Sant Martí. Llavors pararen las destraladas y un dels gentils doná una forta empenta al tronch ja consentit.

-Més sana que la cervesa- afegí Kobus. -No cal fortificar-la ni afegir-hi aigua: és una beguda natural. Passaven aleshores al llarg de la paret de la destil·leria: Fritz adreç

Clarvident per llestesa natural i sotjadora per amorós interès, la Trinitat havia seguit amb temença l'evolució operada en sa filla, comprenent al capdavall, amb recòndit dolor, que l'instint l'havia advertit massa tard dels perills que entranyava la intimitat d'aquella amb el senyoret.