United States or Indonesia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Aleshores la gent, decantada a llur voltant, es posaren a riure, i l'altre anabaptista, exclamà: -Christel, en què penses?... ¿Et creus que les noies necessiten apendre'n, de valsar?... ¿Et penses que això no els de natural? Ah, ah, ah!

Fritz arribava tot just al camí de carruatge, al peu de la costa, quan el vell masover anabaptista, amb son ample tomb de barba, son capell prim i sa camisola de llana grisa decorada amb fermalls de llautó, venia ja a son encontre, amb la cara expandida i exclamant en to joiós: -Benvingut, senyor Kobus, benvingut! Ens feu molt de plaer, en aquest dia. No esperàvem de veure-us tan d'hora.

Tot dient això, mirava l'altre anabaptista, el qual inclin

I el vell anabaptista, un mica embriagat, es tornava a asseure, tot pensant: -Ser

També necessitarem sorra i palets per al fons del dipòsit: perquè els peixos d'aigua corrent volen palets. En fi, ho muntarem de manera que sigui de durada. Entraven aleshores dins la gran eixida de davant el cobert. Súzel era a la porta. -Que ens espera, ta mare? li digué el vell anabaptista. -No encara: est

Quan Súzel era allí, s'enrojolava tot seguit i fugia a corre-cuita, i el vell anabaptista deia: -L'alabeu massa aquesta noia, senyor Kobus: la fareu tornar orgullosa. -Bah! bah! Tanmateix cal encoratjar-la, què dimoni! Es una mestresseta de casa com no en corren: far

-Ets tu, Katel? digué ell estirant els braços, -què passa? -Christel ve a veure-us, senyor; fa mitja hora que s'espera. -Ah! Christel és aquí; doncs que entri; entreu, Christel. Katel, obre els finestrons. Hola! bon dia, bon dia, Christel! ves, ves, sóu vós! digué, estrenyent les dues mans del vell anabaptista, que estava dret davant son llit, amb sa barba cendrosa i son gran feltre negre.

-Ah!... va fer el vell rabí, tot redreçant-se, amb els ulls badats d'admiració: -és la petita Súzel, estima la petita Súzel!... Vaja, vaja, vaja... me n'hauria hagut de témer! Però no hi veig mal en això, Kobus; la petita és molt gentil. És el que et convé... hi seràs feliç, molt feliç. -Volen donar-la a un altre! interrompé Fritz, desesperat. -A qui? -A un anabaptista. -Qui t'ho ha dit?

Súzel va enrojolar-se tota de plaer. -Oh! el senyor Kobus vol riure's de mi! -No, Súzel! aquests bunyols són deliciosos. ¿Com els has fet? Vejam. -Oh! senyor Kobus! No és cosa difícil. He posat... Però, si voleu, us ho escriuré: podríeu oblidar-ho. -Com! Sap escriure, Christel? -Porta tots els comptes de la masia de dos anys ençà- digué el vell anabaptista. -Diable, diable!