-Quiquet ! En Quiquet, esverat, aixeca els ulls. El senyor rector li diu: -No t'agraden, les peres? Menja'n tantes com voldràs, mentre no t'hagin de fer mal. El senyor rector, tot llegint el breviari, se n'entra a dins. En Quiquet, per cortesia, agafa una pera. És d'aquelles peres verdes per fora, granelludes per dins, però que són una mel. Aquell gust de mel s'acaba aviat.

COMPRAR UN MEL

Es dirigeix el rei vers les galeres que l'estan esperant, i els grans barons surten dels rengles per anar al seu encontre. El rei els saluda, els envia somrisos i els diu paraules dolces com la mel. Diria's que va a un banquet donat en honor seu.

Si a bordo us tracteu així, qualsevol s'entauli en terra. ¡Jo que em pensava que no menjàveu sinó galeta i vianda salada! -Galeta per a un viatge de dues setmanes o tres, a tot estirar! Si haguéssim d'anar a ses Amèriques... -Vaja, vaja: no ens aflaquirem pas. Ja em sembla que em tindreu sovint de parroquiana. -Tant de bo de Déu! -T'agradarà? -Més que pa i mel. -I per què?

El senyor mestre de la vila, que havia fet estudis en un seminari, era donat a l'oratòria, i de tota ocurrència, feliç o desgraciada, ne treia substància i mel per a les seves ensenyances. Així que hagué esment de la tragèdia, congreg

El dia badava a poc a poquet sa parpella... Un fil lluminós, d'un ros de mel, s'havia estès en el mar sota mateix de la calitja negrenca que murava l'horitzó. I per moments s'an

COMPRAR UN MEL

Ella sola la gràcia sempre atractívola, la formosor de què el cor no se sacia mai; i la naturalesa l'ha dotada d'una virtut esbojarradora, que s'exerceix a distància, així com ha dotat la mel novella i el dolç arrop del poder d'embriagar els que en llaminegen. Mes en Garet, al confirmar-se en aquestes idees, no les formula pas amb aquesta claredat.