United States or North Macedonia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Allí el galantejador sol preparar-se un esdevenir de torna de pa i tros de butifarra que l'arravata i li fa vénir salivera; allí molt sovint li succeeix que, quan deuria acabar la relació caient a terra i besant les mitges blaves de la donzella, d'aixecar-se tieso i quadrar-se, i estirar el braç i posar-se la m

-En bona refè, i en bona refè que el vaig tenir: que mai més pugui estirar les cames si no és veritat. -O Tom! No digueu mentida: sentiu? Això no fa sinó empitjorar les coses cent vegades. -No és pas mentida, tieta: és la veritat. Volia fer per manera que no patíssiu: només vaig venir per a això. -Daria tot el món per creure-ho: això serviria per a fer fonedissos una pila pila de pecats, Tom.

Orchel, que no es temia de res, va estirar el cap del mocador que duia a la butxaca, i baixant el cap, es va mocar; després afegí: -D'això n'hem parlat tota la nit, Christel i jo; és un bell casament per a Súzel, i Christel ha dit: «Tot això est

Ell va alçar-se, tustant les seves mans l'una contra l'altra, per a destriar-ne la neu, i, tot mirant-me amb un aire somniós, afegí, com si es parlés a si mateix: -Posem, a tot estirar, cinc hores del matí. Ara és migdia, veritat, Fritz? -D'aquí un quart.

Com em plau, veure remar els vells barquers, sobretot aquests que són llogats per hores! Llur mètode és tan majestuós, tan reposat, tan tranquil, tan sense precipitacions, tan sense esforços desordenats, que són, cada dia més, l'herència de la vida en el segle XIX! Mai no se'ls veu estirar els muscles per passar al davant d'altres barques, i no s'enfurismen si la llur queda enrera.

Jo vaig estirar-me en la meva cadira de braços, amb el nas enlaire i els braços penjants, i vaig posar-me a contemplar el meu estatge. Era una volta baixa, tallada a la roca viva, un veritable forn d'una sola peça que arribava, a tot estirar, a dotze peus al punt més alt de la síndria.

A la vella li plaien aquelles solituds: aquí havia dat el tomb a una barraca de carboner abandonada, i més lluny havia arrencat arrels que creixen damunt les roques molsoses, en un altre indret s'havia assegut al peu d'un arbre; i tot això havia estat suara, feia a tot estirar, dues hores, perquè el rastre era de fresc; així és que la nostra esperança i la nostra ardor redoblaven.

Arribaren al mas a punt de parar taula, i ella, tota riolera, li féu estirar les estovalles i ell li port