United States or Mexico ? Vote for the TOP Country of the Week !
En aquells paratges la pensa es decantava tan dolçament a la meditació!... Els fenòmens que apareixien i passaven, xifres esborradisses d'algun misteri, i movien tan poderosament la curiositat!... Tal volta un llumet solitari que vagareja lentament per la llunyania del mar; tal volta una ona que, carregada de peixets saltadors, guspireja estranyament en mig de la fosca; tal volta un estel que guaita, com un ull animat, per entre l'encortinada de calitges de l'horitzó; tal volta una pluja de bòlids, que cauen assenyalant per un instant, amb llur rastre fosforescent, els arcs secrets que Déu els ha marcat per camí en la diafanesa del cel; tal volta la quietud mateixa, l'extàtica immobilitat de les estrelles; ¿no són coses que conviden a callar?
En Guim, havia descobert les petges de l'ós i anaven seguint-les poc a poc. -Joanín, ja som al rastre! Estem de sort!
Ah! ah! ah! Va calar foc al seu cap de pipa i vam rependre el camí. El rastre de la Lloba s'enfilava aleshores al cim dels boscos per un rost tan enasprat, que ens calgué posar peu a terra una pila de vegades i menar els cavalls per la brida.
Sempre a la seva, ni tan sols es torbava mai a tombar la vista, no fent cabal de les petites remors que sentia al pas i que, si bé arribaven a les seves orelles, no li deixaven rastre a l'esperit. Un vespre va quedar tot sorprès en dir-li la Malena: -No vinguis, als vespres: creu-me a mi. -Per què? -Perquè... perquè sí. Ni jo mateixa ho sé, veies!... Emprò me fa por, que vinguis.
Després tot mirant-me amb ull penetrant, va dir: -Fritz, tu sabs més coses de les que dius! -Com s'entén, Gedeon? -Sí, aquesta pista, que jo l'hauria cercada vuit dies, tu la trobes totseguit; això no és natural! -I on la veus? -Ba! no facis el posat de mirar sota teu! I féu, tot indicant-me al lluny un rastre blanc amb prou feines albirable: -És aquí!
Però va passar un quart, i la Malena no tornava; mitja hora, i ni rastre d'ella. A l'últim, al cap d'una hora ben repicada, va aparèixer, carrer enllà, esbufegant de fatiga, amb els llavis estrafets per una rialla estranya que semblava il·luminar-li el rostre, malgrat l'esverament que duia pintat als ulls.
Després, examinant-ho amb més cura, féu: -És de les tres a les quatre de la matinada. -Com ho sabs? -L'empremta és neta i hi ha calamarsa a tot el volt. La nit darrera, cap a la mitja nit, he eixit a tancar les portes: calamarsejava, i hom damunt el rastre no n'hi veu; això vol dir que és de després. -És veritat, Sperver, però pot ésser de molt més tard: de les vuit o les nou, per exemple.
Pel moviment quasi imperceptible de sos llavis comprenguí que resaven. ¿Seria un rastre de llàgrimes la lluentor que serpejava per la galta de la masovera? Allí es passava un gran disgust, un disgust que jo el sentia encara que no en recordés els motius.
A trenc d'alba tota la tempesta era passada; del navili no se'n veia rastre. El sol s'aixecava de l'aigua amb radiant esclat, i sos raigs de color de rosa semblaven projectar una encesor de vida a les galtes del príncep; però sos ulls romanien closos. La donzella de la mar bes
Lieverlé, en el seu entusiasme, botava de vegades a l'altura dels nostres cavalls, i jo no podia menys de sentir una esgarrifança, tot pensant en el seu encontre amb la Pesta; era capaç de trossejar-la abans que ella hagués tingut temps de fer un crit. Altrament, la vella ens feia córrer de mala manera. Damunt de cada turó havia fet una torta; a cada camí hi trobavem un rastre fals.
Paraula Del Dia
Altres Mirant