United States or Tonga ? Vote for the TOP Country of the Week !


Per a un esperit tranquil, certament aquell espectacle hauria sigut esplèndid; però ja pots comptar que jo no estava per engojaments: no desitjava sinó allunyar-me d'aquells paratges, que solament amb llurs sorolls ja m'estemordien. L'atmosfera, empolsinada de ruixims fins a una gran alçària, no permetia veure l'escarpat paisatge sinó com a través d'un vidre cobert de rosada.

Oh! ¡com s'enyora l'aigua en els paratges on tot és pedra fullada, roquissers abruptes i tarteres sense un bri d'herba, ni un respir de vida!... ¡Tota una muntanya gegantina de roca que puja pel blau, com si volgués ésser l'escala per a pujar al cel!... ¡Si all

Amb la imaginació el xicot saltava de roca en roca, recorria de llarg a llarg els sorrals, triava a frec del mar els millors paratges on installar-se, i preveia pesques meravelloses. -De primer, un bon grumeig- va dir-se: -això ès important. I, després, ull alerta a guipar !... ull i enginy, Temme! ¿Que ses aigües comencen a fer llunetes olioses i a bombollejar i esquitxar?... Peixi minuti.

L'únic que no havia aconseguit era treure bona estella dels boscos i de les terres que vorejaven la torre del Barbut. I com que no havia trobat mai comprador, ni havia volgut encarregar-se-li'n cap pagés, havia acabat per abandonar semblants paratges a la natura, acontentant-se amb fer guarnir alguns pedrers, amb el fi que hi fessin cau els conills i tenir-hi caça segura.

Penseu el que significava donar-se al dimoni en aquella situació i en aquells paratges. I en Quimet s'hi donava de tot cor. Ell, almenys, ho afirmava així, i cap dels actes d'en Quimet ens autoritza a posar en dubte la seva sinceritat, com no sigui la dèria comprovada de fer honor al seu bigoti herètic. De tota manera, el diable feia el sord a les formidables invocacions del tràgic bosquerol.

Els de temperament sociable feien acció d'atansar-se sol·licitant una moixaina; peró en Busqueta, amb la més justiciera de les puntades de peu, els rebotia lluny, rostos avall. A desgrat d'aquest tracte, no deixava de disculpar-los: -Tindrem el temps canviat: no senten res. Esmorzàvem. No eren pas bones totes les ombres ni tots els paratges, per a realitzar aquest acte, tres vegades august.

El que havia d'haver fet, ell, era fugir, fugir ben lluny, a uns paratges on ningú tingués noticia del seu crim, on ningú tingués esment de la seva estada a presidi... Fugir!... fugir!... Veus aquí la dèria que l'omplia tot.