United States or Maldives ? Vote for the TOP Country of the Week !


La dona que serveix posa els gots boca avall en un rentamans ple d'aigua. Al voltant de l'enramada, on hi ha uns taulons, que fan de banc, s'estan asseguts els venedors que van garlant calmosament, mentre sotgen els animals, que tenen pel ronsal, esperant un comprador que els convingui. Hi ha la noia de can Lloret amb el fill al pit. El vell de can Mirot, que fa trenta anys que va a la fira.

Li busquen la ploma de la cuixa i es confirma l'acert del bon senyor. Regategen el preu, i, després d'algunes paraules i haver fet, el comprador, com qui se n'anava, parteixen la diferència, i el senyor Batista queda content amb el gall, si a la senyora Quima li sembla que es podria trobar un vint-i-dos més barato.

La sèrie cosetana... la sèrie ilerdenca... la sèrie tortosina... i la sèrie bisulduna... Com una lletania sense fi li passaven per la memòria els noms dels exemplars que ja tenia o dels que li mancava coleccionar... i així se li escorria l'existència, breçant perpètuament la imaginació en un deliri de grandeses numismàtiques, en un febrós desvari de moneda històrica... fins que entrant algun comprador a la botiga l'arrencava brutalment de l'èxtasi, per a fer-lo caure en les realitats prosaiques de la vida terrenal.

Jo els veig acostar-se amb pas segur a la pila dels melons, pegar llambregada a ells i a l'home que els ven; obrir-se de cames, amb el bastó sota l'aixella, ajupir-se traient un xic de llengua per un cantó de boca, i adreçar-se al moment amb un meló que fa saltar amb les dues mans. La intel·ligència sempre modesta, es veu brillar en el front del comprador.

L'únic que no havia aconseguit era treure bona estella dels boscos i de les terres que vorejaven la torre del Barbut. I com que no havia trobat mai comprador, ni havia volgut encarregar-se-li'n cap pagés, havia acabat per abandonar semblants paratges a la natura, acontentant-se amb fer guarnir alguns pedrers, amb el fi que hi fessin cau els conills i tenir-hi caça segura.

El comprador li havia dit «emplastre simple», i ell que va i li embolica «un emplastre de cantàrides», i vetaquí que al malalt, en comptes de ablanir-se-li el tumor amb el lenitiu, se li va inflamar de tal manera amb el vesicatori, que si no va morir d'aquella feta, va ésser per un voler de Déu. Des d'aquella hora endavant, va perdre bona xica de parròquia l'apotecari del carrer Major.

-Calli, dona, que no on anirem a parar: tot val els ulls de la cara; l'oli, sobretot, és cosa que esgarrifa. -I a on me deixa el carbó i la gallina i tot? -D'això, sap qui en la culpa? Els revenedors. Agabellen tot lo de la plaça, fan baca amb les marmanyeres, i qui ho paga és el comprador. I cregui que això és l'Evangeli: fins les cols s'arramben. -Què em dirà, pobra de mi!