United States or Luxembourg ? Vote for the TOP Country of the Week !


La fama que el senyor Batista per comprar galls, creix als ulls de la seva muller. A les poques hores tot el veïnat sap el preu i el pes del gall de casa la senyora Quima. la vigília de Nadal, dia esperat amb ànsia per la senyora Quima. Aquesta talla el cap en rodó al gall i el guarda per la germana de la dida del noi, que és una pobra dona que cada any va a buscar-lo.

El senyor Batista és un d'aquells que se sap quants anys tenen sapent quants galls han menjat durant la seva vida. Any per gall. El ramat que ara es mira ja se l'havia mirat mitja hora abans, però en tots els altres no hi ha vist un cap que li agradés tant com un d'aquest. -Veus, Quima? diu a la seva senyora. -Fem-nos portar aquell, que en mon concepte és millor peça que el de l'any passat.

-Això és molt dir, Batista: recorda't que l'any passat vas arribar a casa amb els braços trencats del pes que feia. -Veurem. Mestre! crida al venedor -acosteu-me aquell que ve darrera d'aquella polla. -No mal ull, vostè- diu el venedor portant el gall. En efecte: tant el senyor Batista com la seva muller sospesen el gall i semblen quedar satisfets del pes.

Li busquen la ploma de la cuixa i es confirma l'acert del bon senyor. Regategen el preu, i, després d'algunes paraules i haver fet, el comprador, com qui se n'anava, parteixen la diferència, i el senyor Batista queda content amb el gall, si a la senyora Quima li sembla que es podria trobar un vint-i-dos més barato.

Al voltant de les canyes, que són les barreres dels ramats, s'hi forma un grupo numerosíssim de persones que peguen ullades als galls per comprar-ne algun, o per portar-lo a qui en compri, o per dir-se interiorment: -Si jo en pogués comprar! ¿No reparen al senyor Batista, amb la seva senyora i el seu nen, com miren aquell ramat?

Alguns xicots s'ofereixen a portar l'animal, però el senyor Batista, sense tornar-los resposta, agafa el gall, s'embossa la capa, dóna el braç a la seva esposa, i així se'n va cap a casa amb la pobra bèstia condemnada a mort, que es despedeix del món traient el cap per sota l'abric del que la porta.

No tenen fi ni compte les coses que passen entre el senyor Batista i la senyora Quima per celebrar el naixement de Jesús amb el gall . No per què detràs d'aquesta sola paraula se m'afigura veure un home de certa edat, de costums patriarcals, fet i xapat a l'antiga, molt amic de sa casa, pare de dos filles casadores, i avi de dos nois en disposició de combregar en aquell any.

La criada del senyor Batista no toca el gall més que per portar-lo al forn i anar-lo a buscar el dia següent mitja hora abans de dinar. Arriba el dia de Nadal, i el senyor Batista, amb la família, s'assenta a taula; i després de l'escudella, olla i un entrant, és dir, quan ja ningú gana, porten el gall a taula.