No penseu en entrar y demanar auxili que primer no us les hagueu ab mi, pera provar que teniu pit per havervosles ab ell. Trieu: o l'aneu a trobar o us poseu en guarda ara mateix, perquè és precís que us bateu o que renuncieu a portar espasa.

De seguida d'haver sopat me'n vaig córrer a la platja a fer guarda al gussi. Fins que em vaig haver ajagut davant del seu estrau no em creguí ben assegurat de que no marxaria sense mi. Mentre que el temps no s'emboliqués... Però, ca!, semblava que no. Hi havia ressagota... res, fressa pura. Molt que els sardinalers havien sortit sense por.

Així que els de casa dormissin ¡zist! m'esquitllaria... i, a fer guarda al parany! -Es sa manera -digué en Xaneta. -Me sembla que ens enlleirem- va objectar tímidament el meu cosí. -Jo fa temps que no estic gaire bo i teme... Crec que tan sols que hi fóssim a les quatre de la matinada...

Ah, si jo manés! havia de fer un escarment que ja li asseguro que se'n parlaria... Però no tingui por; el deixaran fugir i no li faran res. -Miri si se sap tot! Ara diu una que al guarda que l'ha mort no li faran res i el deixaran fugir...

PORCIA Una d'elles guarda el meu retrat, príncep; si us el feu vostre, també jo us perteneixo.

No si la senyoreta Buxareu és el dimoni que em vol perdre, o és el meu àngel de la Guarda. No si estic enamorat o no n'estic: aquesta vídua Avellana, que no conec, tan aviat m'atrau d'una manera irresistible, com em sembla que no res que veure amb mi. -Vaja, Gaspar, vaja: no n'hi ha per tant, no n'hi ha per tant; calma...

Per fi els que ascendien arriben a dalt; després de mil compliments que fa el senyor de certa edat per tots els de sa colla, i especialment pels dos joves, que prou feina tenen a festejar, entren al pessebre. Com un guarda constant, el primer que es troba és el pessebrista, que cuida de colocar-los: -Els noiets davant, que ells són petits i no priven.

En Costa ferrer, havent venut la ferreria a un noi d'en Pitxela que s'acabava de passar manescal, vivia content i satisfet a la torre, convertit en guarda del bestiar que criaven, cantussejant tot el sant dia de baix en baix, i deixant passar la vida reposadament, sense capficar-se d'altra cosa que de no tenir un instant la pipa buida i que a la carbassa que feia seguir sempre amb ell no hi manquessin mai dos travessos del ranci per a remullar la gola quan en sentís fretura.

Cirus doncs, puja als cims sense que ningú el destorbi, i veu les tendes on els Cilicis havien fet la guarda. D'allí davalla en un pla gran i bell, arrosat, ple d'arbres de tota mena i de vinya; i lleva molt de sèsam i melina i mill i forments i ordis. Una serralada forta i alta el cenyeix de tots cantons, de mar a mar.

-Evidentment- respongué el vell. -Prenguin-ne tanta com vulguin, i deixin la que els sobri. George: -Tantes gràcies! On la teniu? El guarda de la resclosa: -Sempre és al mateix lloc, jove. Darrera de V., justament. El guarda de la resclosa: -Santa Llúcia li servi la vista, doncs! On els ulls? El guarda de la resclosa: -Segurament que no.