Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !

Actualitzat: 22 de juny del 2025


Després d'això, atenyen el riu Zapatas, d'una amplària de quatre pletres. Hi sojornen tres dies. Hom tenia sospites: però no es tenia la prova de cap parany. Clearc va decidir-se a una assentada amb Tissafernes, per a veure si podia fer cessar les sospites abans que en sortís la guerra: i envia algú a dir que dessitjaria tenir una assentada amb ell. Tissafernes l'invita a venir tot d'una.

Des del peu del turó, a l'escassa claredat d'un quart de lluna, havíem d'oferir, efectivament, l'aspecte de dos homes fets i drets; i en Llambregues, veient el parany ocupat i no per criatures, de qui li fóra fàcil abusar, probablement no voldria perdre temps en pujar a un cim que no li servia de camí per a anar dretament a cap altre paratge. Però, anèu a saber com s'ho pendria.

-Doncs, a matinejar més que ell! -vaig exclamar. -No, an a mi no me'l pendria el parany, encara que m'hi hagués de jugar la nit. Sabeu el que faria jo?

I el xàfec creixia... creixia d'una manera esgarrifosa. I la fosca es convertia en espessa negror. I la negror s'encomanava a les ànimes dels pagesos, que es bellugaven d'ací d'allà, tots neguitosos, a tall de bèsties esquerpes agafades en parany. Però, amb tot i les tenebres que embolcallaven el poble, cap d'ells deixava d'endevinar els progressos que feia l'aiguat.

T'han posat un parany! ¡Les llàgrimes d'aquesta mena s'eixuguen amb bitllets de banc! li deia el seu pare tot enfutimat. I ell lluitava. Una dona bona que estima és tot un tresor, i la seva promesa era una noia assedegada de mirades, admiracions, èxits; la seva casa seria sempre oberta per tothom. Els carrers li eren la vida, les amigues una necessitat i les modes una dèria.

I començaren a menjar, alabant Déu devotament, i menjaren i begueren tant com varen voler. Havent finat de menjar, regraciaren Déu. I el sant abad digué a sos monjos: -Ara anau i orau fins a la nit. Després colgau-vos i reposau del llarg remar i del llarg navegar. Quan els monjos dormien el sant pare era vigilant. I va veure un minyó negre com un fill d'Etiop, el qual jugava amb un parany i el posava prop dels peus d'un de sos frares. I redobl

-A parar arbret a negres de nit! -Si. -A parar arbret! A no ésser que vajus a òlibes o mussols!... Qui t'ha enganyat? Ja saps quina hora és? -Prou que ho . Matinegem per por que ens pispin es parany.

Aquell to aspre va picar-me. -Ai ai! que t'has cregut que ens governes tu? Ai vatua! Ara no ens mourem, per punt. -Doncs, us planto. Hai perdut sa nit i no vui perdre es parany. Ja vindreu quan us passu sa rampeta. Uix! ser

Així que els de casa dormissin ¡zist! m'esquitllaria... i, a fer guarda al parany! -Es sa manera -digué en Xaneta. -Me sembla que ens enlleirem- va objectar tímidament el meu cosí. -Jo fa temps que no estic gaire bo i teme... Crec que tan sols que hi fóssim a les quatre de la matinada...

-Llestos! -va dir en Xaneta, asseient-se a prop del parany. -Són pastorells. -No cal que maldem. Cada cosa a son temps i ets naps per s'Advent. Sa passa és finida per avui. Hem de plegar es ram.

Paraula Del Dia

d'oir-ho

Altres Mirant