United States or United Kingdom ? Vote for the TOP Country of the Week !
I mentre feien camí, veieren un gran aucell, molt lleig de veure, el qual ha nom grif. Semblant era que vengués de lluny, contra la nau, i rabiós, que pareixia que els volgués devorar. Havia nom grif per ço com era meitat aucell i meitat bèstia. Tenia la boca oberta i els ulls oberts, i bufava. D'on, els monjos a l'abad amb gran temor digueren: -Pare, com ho farem, que semblant nos és que ve una mala bèstia alada per devorar-nos? L'abad els diu: No hajau temor de res. Déu ens ser
Prengué Sant Brandan amb sos monjos el camí més dret de retorn i en quaranta jorns, arribava la nau a la illa monàstica. Tots eren sans i saus i bells i grassos i més joves que quan partiren.
Com fos que els monjos volguessen novellament metre's en la nau, d'aquell bell arbre, trepidant d'ales harmonioses, desprengué's l'aucell i an
Els monjos escoltaven boca closa i remugant un balbuceig d'estorament, baixes les testes dures com un roc, pelades com els caps del voltor, despullades per l'esglai de meditar sempre seguit els anys eterns: acalats els ulls sense fulgor de tant mirar els cingles tenebrosos per on se revinclen els camins de l'eternitat.
Aquell vespre vàrem dormir a Barr, una agradosa ciutat petita, situada en el camí de St. Ottilienberg, que no és altra cosa que un interessant convent antic entre muntanyes, on els monjos serveixen un hom, i després li passen el compte.
Molts anys abans d'existir aquesta abadia de contraban i la seva confraria d'irreverends burletes, s'aixecava sobre el mateix lloc un monestir de més seriós gènere i els monjos del qual eren de caràcter un xic diferent dels alegres compares, els quals devien succeir-los cinc cents anys més tard.
Set dies anaren navegant per aquella vasta serenor de la llum i de l'aigua -llum diamantina, aigua de crestall, quan petita i llunyana, sobre la planície equòrea, que començava a tremolar amb folleig d'onades, veieren una figura així com d'home assegut, dalt d'un penyal. I més enfora d'ell, havia-hi una vela, ampla com una xarxa la qual era penjada entre dues forques, aletejant i drapejant, a l'aura i al respir del mar desert. I semblant era que aquest home fos per les ondes bressolat, com una nau desemparada. Altres monjos deien que no era home allò, sinó que era un gran aucell. I d'altres pensaven que era una barca menuda. I l'abad, oint tantes coses i tal desavinença, els respongué i els va dir: -Deixeu-vos de raons, mos fills, i endreçeu all
LES INCANSABLES PELEGRINACIONS DELS TRES MONJOS TE
Com fossen totes aquestes coses passades, l'abad Brandan no volgué pus cercar aquella illa, ans tornà-se'n a la nau amb sos monjos i hi entr
Mossenyer Sant Brandan fou home de gran penitència i d'estreta abstinència i de molta virtut; i regia, amb l'imperi de sa crossa abacial, una lenta ramada negrejant de tres milia monjos. Una volta s'esdevingué que a l'hora de vespres arrib
Paraula Del Dia
Altres Mirant