United States or Aruba ? Vote for the TOP Country of the Week !


En Quimet, termenada una campanya, solia pendre's alguns jorns de repòs. Davallava a la masoveria del seu germà. Passaven comptes, es rentava, es mudava, i, el dilluns, amb la camisa neta i les espardenyes noves, trico-trico, acomboiant-se amb les colles de gent del poble que seguien el mateix camí, se n'anava a un mercat a vila.

Passats tres jorns, tornaren a muntar en la nau i seguiren llur viatge. I el sant pare digué a sos monjos: -Guardau que ningú de vosaltres no se'n porti res d'aquest castell. Ells a chor respongueren: -Déu no vulga que ningú de nosaltres se'n porti res d'aquest castell, cometent furt i deshonorant el nostre sant viatge. Encara el sant abad solemnement afegí: ¿Veieu aquest nostre germà, del qual ahir jo us parlava? Ell ha furtat una brida d'argent i en el si del diable l'ha amagada. El diable la hi don

Encara abans, s'és mester que trobem i vegem Sant Pau ermità, servent de Déu i home espiritual, el qual setanta anys fa que mora en aquesta illa, per fer penitència, i no ha menjat res cuit al foc de quaranta anys ençà, ni ha portat vestidura sobre son cos. A saber haveu, que els trenta primers anys fou meravellosament nodrit per un peix de la mar, que el Senyor cada tres jorns li trametia.

Després va llambregar esfereïda al seu entorn i seguí prop de la Monja el caminet que giragoncejava entre la pinada on havia passat dos jorns perduda.

Llavors disposá lo sant bisbe que tothom de Barcelona y sos voltants dejunès tres jorns y anès á Santa Maria á fer resos y pregar al Senyor perque 'ls iluminès y ajudás á descobre lo indret hont lo sant cos estava soterrat. Tal com va ser manat, complert fou pel devot poble barceloní.

Quan al matí arribava a la sagristia i veia que la claror hi entrava tímidament, com si tingués por de fer remor, se n'anava als claustres i esperava el dia, tot passejant i sentint caure els cants dels ocells en el silenci solitari d'aquell lloc de plàcides venturances, i veia el gat adormit i moure's les fulles i brandar les flors, i els jorns de pluja forta sentia aquella remor que tant s'assembla a una oració fervent.

Prengué Sant Brandan amb sos monjos el camí més dret de retorn i en quaranta jorns, arribava la nau a la illa monàstica. Tots eren sans i saus i bells i grassos i més joves que quan partiren.

Passats els quaranta jorns, quaresma de delícies, el procurador men

En veritat, però, que, per la vida que feia, tan li anava una cosa com l'altra. En Carxofa es pasava els jorns sol, perdut, maldant dins aquesta planúria fantàstica i traïdora que, vorejant el mar a un costat i altre de les goles del Fluvià, s'estén des de l'Escala fins a Roses. Era, en definitiva, un trist pescador lacustre.

L'èxit de la seva bellesa; els rotllos que feia al mercat quan s'aturava; les rengleres d'ulls que feia embadalir quan caminava i les amoretes que es sentia a pluges tots els jorns, li plaïa que En Quel els sabés per tal de fer-li néixer aquella gelosia que tantes voltes fan decidir els homes amb una temença de veure's l'enamorada del braç d'un altre festejador. -Ja t'agrada a tu el mosquer! -Jo?