Passats tres jorns, tornaren a muntar en la nau i seguiren llur viatge. I el sant pare digué a sos monjos: -Guardau que ningú de vosaltres no se'n porti res d'aquest castell. Ells a chor respongueren: -Déu no vulga que ningú de nosaltres se'n porti res d'aquest castell, cometent furt i deshonorant el nostre sant viatge. Encara el sant abad solemnement afegí: ¿Veieu aquest nostre germà, del qual ahir jo us parlava? Ell ha furtat una brida d'argent i en el si del diable l'ha amagada. El diable la hi don

-Que vostè mateix dicti les que vulga, que totes seran acceptades. -Doncs tornaré a la Rectoria; però vull, per bona entrada, una festa de desagravis, un galan dinar de convidat. Ho entén ? -Tot se far

-Ja ho veu, Mossen Fèlix... aixís em mataran... ben segur que això ho mana aquell metge que cara d'empressari... criminal! -Calla fill meu! que no't sentin... que són aquí mateix... -Ja'ls hi pot dir ben clar... el meu metge és Mossen Fèlix... ara estic mellor! -Déu ho vulga! -Senyor Joan no s'enquimeri, venim a curar-lo, va dir temerosament la Remei, entrant de puntetes...

Els ulls de la noia s'abaixaren primer i, atansant-se els dos fins a donar-se les mans, digué ella amb cert graciós desembràs: -Jo no el convido pas, perquè això ja ho ha fet el papà; jo sols li prego que no el vulga desairar, refusant el sopluig que amb tan bon cor ell li ofereix.

SIR TOBIAS «A reveure, y que Déu vulga admetre en sa gloria a una de les nostres ànimes. Potser ser