United States or Mali ? Vote for the TOP Country of the Week !


Gemma corpresa cantava amb una devoció angelical davant la mar, el cel i el rocam abrupte; era una oració fervent, un salm que entonava son esperit al Creador de tanta de bellesa...

Mes al atravessar per la plassa del blat, que avuy se diu del ángel y ja sabreu lo perque, lo tabernacle que duya l' urna 's pará en sech no podentlo fer seguir avant ni enrera tots los esforsos dels que 'l portavan y altres mes que 'ls ajudaren. Lo bisbe y demès s' agenollaren y feren oraciò, pregant á Deu los manifestás la causa d' aquell miracle.

Després del seu discurs preparatori vingué una oració per a il·luminar les ànimes i allunyar els mals esperits. La mestressa recoman

Quan pescava a la canya solia seure amb el cos tirat endavant, les mans junyides a l'entorn dels genolls i la vista perduda cap al lluny. S'hauria dit que estava en oració, i que tal volta obirava ales i caparrons d'àngels allí on nosaltres no descobrim més que boirines daurades i calitges de color de carn.

Finida aquesta oració molt humil, Sant Brandan s'assegué en terra, contemplant aquella aucellada nívea, posada dalt de l'arbre. Un d'aquests aucells, alç

Posar el peu sobre herba alemanya fóra sacrilegi tan gran com ballar una polca sobre una catifa mahometana de fer oració. Fins el gossos respecten l'herba, a Alemanya. Cap gos alemany somiaria de posar-hi la pota a sobre. Si és vist un gos corrent sobre l'herba alemanya, es pot fer la juguesca que és el gos d'algun infidel estranger.

Després de tres anys tornaren els lleons i veient en torn de mi una clarandera meravellosa començaren a descavar el clot i jo en vaig sortir, amb força primera, gloriejant al Senyor Déu Jesucrist amb una oració de quaranta dies, immòbil, agenollat. Vaig mirar dins la cova.

Oriol feu oraciò y esbargintse la tempestat, torná á lluhir lo sol; péro lo patrò per salvar vida y baixell, tot lo carregament que duya hagué de llansarlo al aigua perdent tot lo guany que esperava obtindre y una bona part de guanys passats.

A mi em va venir a la punta de la llengua una oració laudatòria de la senyora Buxareu, però vaig creure més convenient callar: el meu elogi hauria desfet la sincera solemnitat del moment. En Víctor continuà: -Vosté no sap el que vaig patir. Però una tarda, fent esforços sobrehumans, li vaig dir: «-Maria de la Mercè: l'estimo». I, miri, jo em pensava que ella no se n'havia adonat, que aquestes paraules la sorpendrien. Doncs tot al contrari escolt