United States or Turkey ? Vote for the TOP Country of the Week !


Els detalls del que seguí, pel que em pertoca, no tenen res de divertits. No vull pensar el que hauria passat i el que m'hauria pertocat si l'estació no hagués estat la de Carlsruhe o el meu amic no s'hagués trobat a casa seva. Com van anar les coses, puc dir que em vaig salvar agafant-me a un clau cremant.

L'endemà, no vingué: de manera que els grecs ja s'hi encaparraven. Al tercer dia vingué, dient que venia havent obtingut del Rei permís per salvar els grecs, malgrat que molts s'hi oposaven del tot, pretenent que no era digne del Rei de deixar anar una gent que havia fet armes contra ell. I acab

«El sacerdot -escrivia- deu rabejar-se dintre les penalitats de sa missió de sacrificis i privacions, amb la idea d'acrisolar ses virtuts i guanyar mèrits per a la pròpia ànima. La missió de salvar les agenes és secundària; però, tal volta, amb l'exemple de les grans virtuts i de les sublims abnegacions dels ministres de Déu, se sentir

Feu força acopi de fe i energia per a sostenir-vos, perquè tot vos caldrà. Sovint els mateixos que voldreu salvar seran vostres inconscients enemics; potser dels vostres mateixos partiran les sagetes més cruelment enverinades.

A la fi, en arribar a ço que en diuen la mar , la trobo insolent, brutal. Al moment en que perdia tota esperança, una onada, que es fa enrera, em deixa de mostra sobre la sorra, talment com un estel marí. Em redreço, i, mirant entorn meu, descobreixo que nedava amb dalè per salvar la meva existència... dintre dos peus d'aigua.

-Convé salvar ses puntes- me contestà. La mar, de primer arrasada i atuïda, se revenia, crestejant i enflocant-se, i apareixien en ella grosses depressions fugidores. Per dues o tres vegades el vent manc

Mentrestant, en Biel, que acabava de guanyar la vora cent passes més avall, corria annartat boscos amunt, sentint a l'ànima una mena de rosec estrany, com el del soldat que, per salvar la vida d'un enemic, ha fet als seus una traïdoria. L'endemà, cap a posta de sol, en Biel venia de ciutat, d'acompanyar-hi la vella Llogaia, que se n'hi anava a viure.

¿Per què no venies a veure'm, de primer antuvi?... ¿Per què no anaves a saludar-lo, al pobre vell que tant t'havia estimat?... ¿Te'n donaves vergonya?... ¡D'ofendre a Déu, te n'hauries de donar, no pas de penedir-te de les ofenses!... ¿No t'ho havia dit mil vegades, que la seva misericòrdia és infinita?... Doncs per què no implorar-la?... I ¿per què no fer-ho ara, que encara hi ets a temps?... Un bon penediment te pot salvar.

-Doncs ! fou la resposta. -Per cert que fou feina bastant difícil, car em vaig veure forçat a recobrir primerament amb llauna tota la superficie del mur, per salvar els entrants. La sala resta així més alegre: abans era massa fosca. Jo no puc fer a aquest home cap retret per la seva feta.

I caminant, caminant sempre, deixava el prat del forn i trencava a l'esquerra. Prou els coneixia aquells marges del terraplé entre els que s'enfonsava al camí, per a salvar amb menys pena el turonet que dividia la plana, formant all