United States or Anguilla ? Vote for the TOP Country of the Week !
¡Joanín, que tantes nits veié acostar-se quan feia de pastor, no havia vist mai el moment de néixer un estel! ¡ni el moment de morir en les matinades! ¡I si en moren d'homes xarucs sense haver fruit tot l'encant misteriós del moment exquisit en què neix un estel o comença una amor o esclata una flor o s'arrodoneix la bellesa d'una dona! Tot ho veiem de sobte; la sorpresa grollerament ens avisa tard, i tota la delicadesa, tota la poesia ens fuig dels nostres sentits. Joanín vivia aquest moment, el sentia amb tot el cor i no se'n donava compte. ¡La seva consciència trontollava sense conèixer el terretrèmol! ¿Qui coneix en quin arbre es posar
A la fi, en arribar a ço que en diuen la mar , la trobo insolent, brutal. Al moment en que perdia tota esperança, una onada, que es fa enrera, em deixa de mostra sobre la sorra, talment com un estel marí. Em redreço, i, mirant entorn meu, descobreixo que nedava amb dalè per salvar la meva existència... dintre dos peus d'aigua.
En aquells paratges la pensa es decantava tan dolçament a la meditació!... Els fenòmens que apareixien i passaven, xifres esborradisses d'algun misteri, i movien tan poderosament la curiositat!... Tal volta un llumet solitari que vagareja lentament per la llunyania del mar; tal volta una ona que, carregada de peixets saltadors, guspireja estranyament en mig de la fosca; tal volta un estel que guaita, com un ull animat, per entre l'encortinada de calitges de l'horitzó; tal volta una pluja de bòlids, que cauen assenyalant per un instant, amb llur rastre fosforescent, els arcs secrets que Déu els ha marcat per camí en la diafanesa del cel; tal volta la quietud mateixa, l'extàtica immobilitat de les estrelles; ¿no són coses que conviden a callar?
S'anava endolcint la llum. S'acostava el capvespre. Els ulls d'En Vingut lluïen amb una mena d'exasperació. -Què penses? va dir-me En Vingut, malfiant-se del meu silenci. -Penso en el teu antecessor, en el darrer ermità. De segur que en aquesta hora passava el rosari, i santificava la naturalesa, trenant dolces lloances a la Mare de Déu, dient-li estel i rosa.
No era pas un esquelet: era un mort revestit d'un mantell blau sembrat d'estels i d'àguiles de dos caps brodades amb argent. Vaig decantar-m'hi... vaig esguardar aquells agençaments amb èxtasi. El mantell, l'espasa, la corona i l'esbarjosa copa guspirejaven a la llum d'un estel que parpellejava dins el buit de l'espitllera.
La senyoreta Adelaida Marquet no era un estel, joguina frèvola, supeditada als corrents atmosfèrics i a les estrebades d'una corda: tenia consistència i iniciativa. Ho demostr
Tom féu remissió de la brotxa amb repugnància en el rostre, però amb daler en el cor. I, mentre l'ex-vapor «Big Missouri» treballava i suava al sol, l'artista retirat seia damunt un barril, a l'ombra, a curta distància; deixava penjar les cames, mossegava la poma amb la boca plena, i planejava el carnatge de més innocents. No mancava material: més nois s'esqueien per alli, a cada estona: venien per a fer mofes, però romanien per emblanquinar. Poc abans que Ben estigués atuït, Tom havia baratat la nova avinentesa d'emblanquinar, a Billy Fisher, per un estel, sòlidament adobat; i quan aquest ja en tingué prou, Johnny Miller compr
L'Adelaida era lluny encara. Ell seguia trotant i pensant. Encara que les seves insinuacions signifiquessin alguna cosa, no eren pas un lligam indissoluble. Es veia com un minyó que fa volar un estel: l'estel tiva, tiva... però, abans no l'arrossegui, pot obrir les mans i abandonar la corda.
¡Les hores passaven amb tanta calma que fins semblava que el temps havia mort! ¡que tot era aturat per sempre! A la fi llustrejava: els estels s'anaven apagant, apagant com si tinguessin por d'enlluernar-se amb la claror del sol! ¡I cada estel apagat, un grill emmudia i naixia una gota de rosada! ¡Misteri de la nit ple d'encís i bellesa!
Paraula Del Dia