United States or South Sudan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Un so apagat de veus surava per l'extrem més distant del cementiri. -Vegeu! Mireu allí! murmur

Ben aviat el moviment de manxa del seu pit, de tota la seva persona, va esdevenir més pesat, començant-se a arrossegar d'una manera que feia condol. I, encara, entre sospir i sospir, anava repetint les mateixes paraules, acompanyant-les d'un caient d'ulls tot melangiós i d'un mig riure apagat: -Sigues bo: sentes?... Sigues bo...

Al davant, dos escolanets amb espardenyes esfilagarsades i gorra vella, porten la creu; darrera d'ells els capellans, amb cara de pomes agres, arregussen les capes deslluïdes i caminen a grans gambades, ensenyant les botines de gomes fluixes i els pantalons doblegats; a quatre passes, el bagul, forrat de merino bord, amb una creu blanca en el capçal, és dut, trontollant, per sis dones endolades, amb caputxa de color de mantega rància i un ciriot apagat a la ; al costat, l'enterrador, amb la tauleta sota el braç; tot darrera, els dols, llençant ais i sanglots; i finalment el seguici, dos o tres homes i mitja dotzena de dones: ells amb el mocador blanc estès sobre el bolet antic, els pantalons a la bolera i les sabates enfangades; elles amb les faldilles aixecades fins més amunt de clavilles.

Feia ja dos mesos del tràgic incident de les lligacames, i el professor no s'havia aconsolat encara, ni havia apagat aquell encenall eròtic que li feia fer un seguit de papers ridículs. Paulina Buxareu, amb el casament de la seva neboda alleugerí el feix de disgustos que la consumien des que fracass

I el vicari va fer solemnialment la recomanació de l'ànima, no aconseguint apagar del tot, amb les seves paraules, el ressò de les de mossèn Esteve... -Sigues bo, Biel... Sigues bo com Jesucrist... que sigui ara en la meva ajuda!... I després... res... un nou sospir que sura apagat per la quietud de la cambra... la ferma sotragada d'un cos quan l'ànima en fuig... un fort gemec de tot un casal...

Encara em sembla de sentir com la pluja queia, i el vent bufava, i bruelava el Rin. Més d'un llum s'havia apagat a Brisach Vell. Una vella va assenyalar-me'n l'hostal del Schlossgarten, al cim de la costa. Vaig trobar, finalment, la rampa.

Les embarcacions tornen rabents com si fugissin de les trombes marines... els ciris s'han apagat i els ulls s'han encès de joia... tot era rebombori i alegrança... En el cel no hi havia cap núvol i en el mar cap ona... apar que la natura també resti com astorada.

-Maleïts sigun ells! -va cridar en Xaneta, reapareguent. -Se'ns han escapat des puny i nosatros en tenim sa culpa. Oidà! com hem d'hajar aucells, si es nostro foc, mal apagat, encara fumeja i els espanta?

Com els donaria carrera a tots? ¿Com podria comprar tants parells de sabates i tants barrets, i la incomoditat de la casa? Potser l'amor de la meva dona ja fóra apagat; potser hauria vist la seva mort; potser m'hauria estat infidel! Ara ningú em molesta, ningú em demana que comparteixi el poquet que tinc... I, fet i fet, el poder fer el que un vol, i que ningú es fiqui en les teves coses...

Els arcadians pregunten als soldats de Xenofont, per què havien apagat les fogueres: -Perquè nosaltres- diuen -al principi vam creure, no veient més els focs, que anàveu a atacar l'enemic de nit: i l'enemic, pel que a nosaltres ens sembla, tement-se també això, se'n va anar: perquè es va retirar precisament cap a aquell mateix temps.