United States or Croatia ? Vote for the TOP Country of the Week !
Vaig acceptar de tot cor, havent resolt, com us he dit suara de romandre a Brisach Vell. Però el que va confimar-me encara més en aquesta resolució fou l'arribada de la senyoreta Fridolina Durlach, que, amb els seus ullassos blaus i el somriure tan dolç, es va fer mestressa de la meva ànima.
El taverner m'observava. -Ah! ah! va fer. -Us mireu Brisach! És la meva terra. ¡Els francesos van cremar la ciutat, els canalles! Vaig davallar del banc i vaig preguntar: -Sou de Brisach? -No; sóc de Mulhausen, a unes quantes llegües d'allí. Un país de primera: a les bones anyades hi beuen el vi a dos kreutzer el litre. -Què hi ha molt d'aquí a allà? -Unes cent llegües.
Encara em sembla de sentir com la pluja queia, i el vent bufava, i bruelava el Rin. Més d'un llum s'havia apagat a Brisach Vell. Una vella va assenyalar-me'n l'hostal del Schlossgarten, al cim de la costa. Vaig trobar, finalment, la rampa.
L'endemà, tot Brisach va saber que Zulpick havia mort d'un cop de sangs. El seu enterrament tingué lloc el dia següent: les velles comares del poble, els mariners, els raiers, el conduïren, en processó, al cementiri.
No vaig respondre: ja feia via cap a Brisach. Veia all
Paraula Del Dia
Altres Mirant