United States or Cyprus ? Vote for the TOP Country of the Week !


La muntanya que neix en el port, s'estén terra endins fins a una vintena d'estadis; és de terra, sense pedruscall; i pel cantó del mar, en una extensió de més de vint estadis, ofereix una espessor d'arbres grans, i de tota mena. L'altre país és gran i bell, amb moltes viles ben poblades.

MARIA Per què us presenteu ab aquesta ridícula impertinencia davant de misenyora? MALVOLÍ «No t'espanti la grandesaAixò estava ben escrit. OLIVIA Què vols dir ab això, Malvolí? MALVOLÍ «Hi ha qui neix ab grandesa...» OLIVIA Què! MALVOLÍ «Altres que assoleixen les grandeses...» OLIVIA Què dius? MALVOLÍ «Altres a qui la grandesa sels imposa malgrat llur voluntatOLIVIA Déu te faci !

" IX.-Elogi de Cirus. " X.-Segona part de la batalla. CAP. I.-Deliberació dels grecs. Ambaixada de Falinos. " II.-Començament de la retirada. " III.-Treva amb el Rei i amb Tissafernes. " IV.-Marxa amb Arieu i Tissafernes. Neix la desconfiança. " V.-Traició de Tissafernes. " VI.-Semblança dels generals assassinats. CAP. I.-Descoratjament dels grecs. Discurs de Xenofont i elecció de nous generals.

Entre tots dos hi ha una simpatia que neix de la paritat del tràngol sofert i de l'horrenda fam que experimenten a hores d'ara. En Llucià, demés, a cada instant paraules i posats una mica infantívols: d'esma cerca la qui millor els pot entendre. Cada dia es comuniquen els menús que han menjat, i moltes vegades combinen els que menjaran l'endemà.

El destí m'ha fet superior a tu, però no t'espanti la grandesa. Hi ha qui neix ab grandesa; altres que assoleixen les grandeses y altres a qui la grandesa se'ls imposa malgrat llur voluntat. La sort t'obre'ls braços; entregathi ab valor y ab fe, y per començar a avesarte a lo que hauras d'esser, llença aquesta pell d'humiltat que't cobreix y preséntat com cal.

El treball se converteix en una delícia; les dificultats s'aplanen meravellosament; tot és fàcil, i es senten les harmonies d'una creació que neix i palpita i s'eixampla i... , vaja: no ens emboliquem. T'he volgut fer saber que n'he tastats alguns esquitxos, del nèctar diví; mes no per això estic menys convençuda de que sóc una pintora de tot a tretze.

-Tomba! Tomba! -Amunt... que és sa darrera corda! Ja surten els calons i les pannes. Les surades es breçolen damunt les ones que lluen amb la primera mirada del sol ixent. En els cors de la gent de l'art, aleteja l'esperança, neix el desfici de veure ço que han hajat.

I mirava al seu marit com un enemic etern i veia impossible de guanyar-se el perdó amb aquella dèria de tornar al pecat. I com si això els esposos ho coneguessin, la mirada mai més no tingué aquella serenitat, aquell dolç bescanvi dels que s'encisen l'un davant l'altre, sentint-se brollar pels ulls la resplandor de l'estimació que neix al cor.

Elsa, petita, fina, lleugera i bella, no altre amor que la seva formosor. ¡Si li cau un cabell, plora tres dies, si una ungla se li ratlla, sospira deu nits, si li neix una arruga, malalteja un mes! Elsa, la donzella ocellet, sols por de tornar-se vella i veure com s'esblaimen les seves gràcies i esdevé com una flor mústiga.