United States or Lebanon ? Vote for the TOP Country of the Week !


No podia pas desitjar unes circumstàncies més favorables. L'avi Mundet era un vell canut, però fort encara. Mariner de tota la vida, havia treballat molt i capejat molts de perills. Segons la seva pròpia expressió, la dalla de la mort l'havia escallimpat tantes vegades a dret fil i a la ziga-zaga, que li havia marcat de sécs tota la cara.

L'aire era fred, tranquil; jo vaig sentir-me desvetllat i fet com a subtil per aquella atmosfera glacial. El meu primer esguard va ésser per a reconèixer la direcció del comte i de la vella. Llur alta estatura negra s'elevava lentament damunt la muntanyola a dues centes passes de mi. Es retallava sobre el cel, marcat d'innombrables eatels. Els vaig atényer a la davallada del torrent.

-Doncs això és el que li ha passat- digué ella, traient un exemplar nostre de la setmana darrera, amb el meu article sobre el gas hidrogen, marcat amb llapis, i posant-l'hi al bell damunt dels ulls. El nostre redactor en cap va llegir tot l'article. -Vol dir que era aquest minyó, el Balonista ?

Doncs , per espai de quinze anys, Fritz Kobus seguí exactament la regla que s'havia marcat a l'avançada: sa vella criada Katel, la millor cuinera d'Huneburg, li serví sempre ells talls que més li plaïen, cuinats de la manera que ell volia; tingué sempre la millor choucroute , el millor pernil, les millors llonganisses i el millor vi del país; consumí regularment una cinquena de xops de bockbier a la cerveseria del Gran Cérvol; llegí amb regularitat el mateix diari a la mateixa hora; i féu amb regularitat les seves partides de Youker i de rams tan aviat amb l'un com amb l'altre.

Només era que una pedra o un tros de fusta. A la fi Tom digué: -És inútil, Huck: l'hem errada altre cop. -, però és que no podem errar-la: hem marcat l'ombra amb un senyal. -Ja ho ; però és que hi ha una altra cosa. -Quína és? -Que no férem sinó calcular-lo, el temps: segurament era massa tard o massa d'hora. Huck deix

Ve-li ací el seu camí, ben clarament marcat: «Nur für Fussganger»; i, si vol seguir el meu consell, vagi per aquí, car no és permès d'aturar-se i dubtar. -Però si no és de cap manera la direcció que m'és precisa! -És la direcció que és precís que li sigui precisa. I vam separar-nos. Allí seu, amb cura de no tacar la fusta amb el fang de les seves sabates.