United States or Indonesia ? Vote for the TOP Country of the Week !


-A mi em sembla- li vaig respondre -que es capfica pensant amb el temps de la penúltima setmana. -No sóc d'aquest parer, senyor- respongué el domèstic. L'endem

Un altre jove he conegut qui va viatjar durant una setmana per les costes d'Anglaterra. Abans de la marxa, l'encarregat dels queviures li deman

Fa bella estona que crido... -Vols dir que ronco? noi! -Porto sis sacs a moldre. -Mira, és ple... i tots davant dels teus. -A fe que mus a repel d'esperar-nos... Creieu, Magí, que fa més d'una setmana que tenim de comprar-nos el pa; que Déu n'hi do! -Dôs noi, no pas com podré moldre el teu blat... El temps eixut, l'aigua escassa... Això és el molí de Cacaracac, quan aigua no blat!

Però és una ciutat per a viure-hi d'estada, més que visitar-la en viatge. Sos museus i galeries, sos palaus i jardins, sos formosos i històricament rics voltants poden oferir gaudi tot un hivern, però maregen en una setmana. No pas l'alegria de Paris o Viena, que de cop i volta s'esvaeix. Sos encisos són més fortament alemanys i més perdurables.

-Però els meus dintres es poden llepar. Filla! jo passar una setmana sense mudar-me?... -No ho fa així tothom: sense anar més lluny, la viuda del difunt. Si vostè hagués vist quins garrons portava a la Festa Major de Sant Quirze... -Crec que és una mala endreçada... -El seu home no ha mort de res més que de mal cuidat...

Ja és molt d'haver perdut dos dies en aquesta tongada, però no me'n faig retret, perquè ens és dit: «Honraràs ton pare i ta mare!» i el venir a veure la mare dues o tres vegades l'any, no és massa. Ara, cal partir. I després, la setmana darrera, a Huneburg, em vau donar un alegroi tan gran que no vaig arribar a casa fins a les deu.

Al següent dia el vent era del sud, la qual cosa féu inquietar el capità, car semblava que era igualment insegur moure's o aturar-se on estàvem. L'única esperança era que canviés abans que no succeís quelcom. Aleshores Ethelbertha havia començat a agafar antipatia al yacht . Deia que, per ella, hauria preferit passar la setmana en una banyera, trobant que almenys una banyera no es belluga.

En mig d'ella digué la tia Polly: -, no diré que no fos una bella facècia, Tom, d'anguniar a tothom gairebé una setmana mentre vosaltres us divertíeu; però és llàstima que fóssiu tan dur de cor que em féssiu patir a mi d'aquesta manera.

Durant la primera setmana de la meva estada a Alemanya, em desvetllaven sovint els gats. Una nit em feren tornar boig. Suposo que no vaig fer cap blanc: mai no he conegut cap home que encertés un gat, àdhuc veient-lo, a no ésser, potser, per atzar.

-Miri'm... miri'm això, donya Poneta, en aquell palco... Misèria i companyia!... sembla la marquesa del cuerno . Ves aquella bona dona... que és per portar vestits escotats!... ¡Ara mateix que baixo a demanar-li les dos pessetes que em deu de la bugada de l'altra setmana! -Quimeta, això és molt bo!... és molt bo!... -, home; no facis extremituds...; recorda't que avui estem en palco...