United States or South Sudan ? Vote for the TOP Country of the Week !
Oriol lo prenguè y ab un ganivet comensá á ferne talls rodons y del gruix de una pesseta, fins que n' hi va haver prou pera pagar lo que se li reclamava. Los talls queyan damunt de un plat: lo patrò se 'l guaytava recelòs y estranyat. Oriol sens fer cas de la admiraciò del mariner, agafa lo plat y li allargá dihentli: Contéu si es aixó lo que val lo passatge.
Vui el pare! vull el meu pare!... El bon mariner no sabia què fer-se. Ajupí el cap, se grat
ANTONI Us enganyeu, senyor. PRIMER AGUTZIL No; regonec vostres faccions encara que no porteu la gorra de mariner. Endueusel; ja sab ell que jo el conec bé. ANTONI Tinc d'obeir.
Correguè á contarho á un altre mariner company seu que tambè se n' estranyá moltíssim y abdòs portaren la nova als demès. Tothom davallá á la bodega: tothom se convencè de que aquells deyan la veritat.
En tornar-me a despertar, vaig veure Harris molt inquiet per la sort dels seus mitjons. Encara tinc el record boirós d'haver estat rodolat sobre mi mateix quan vaig sentir Harris com rondinava: -Què caratsus puc haver fet del meu paraigua? 9 litres de cabuda. Els quefers de la casa. Amor al treball. El vell mariner del riu. El que en realitat fa, i el que conta. Escepticisme de la nova generació.
No podia pas desitjar unes circumstàncies més favorables. L'avi Mundet era un vell canut, però fort encara. Mariner de tota la vida, havia treballat molt i capejat molts de perills. Segons la seva pròpia expressió, la dalla de la mort l'havia escallimpat tantes vegades a dret fil i a la ziga-zaga, que li havia marcat de sécs tota la cara.
Més tard ens assabentàrem que el tren que ens havia portat a Kingston era, en realitat, el correu d'Exeter: s'havien perdut moltes hores a l'estació de Waterloo cercant-lo, i mai no s'ha sabut el que se'n va fer. La nostra barca ens esperava a Kingston, prop del pont. Ens hi acostàrem, i, un cop disposat el nostre bagatge, embarcàrem. El mariner ens demanà: -Estan llestos, senyors?
-Déu vos gord que us arreplegués! va exclamar un mariner. -No és cosa de joguina, no. Jo no em voldria veure sota es seu embut, ni enc que em trobés dintre una fragata de tres arbres. Xucla i roda d'una manera!... -Això deu poar aigua des mar per després fer ses pluges: oi, senyor? me pregunt
El noi Garet, un mariner simpàtic, caraprim, morenet, d'ull gris i mirar vergonyós, ix a la porta de casa seva, afaitat de fresc, vestit amb una roba flamant de llana negra, calçat amb botes noves de vedellet i cobert el cap amb una gorreta de seda. No viu pas al barri de la festa. El seu carrer est
Paraula Del Dia