United States or Palestine ? Vote for the TOP Country of the Week !


No hi havia ningú a cap tribuna, a cap finestra, enlloc. Tot era trist i desert. La remor de les aigües, que giten al riu els aixarnadors de les fàbriques, ressonava llòbregament per aquelles soletats. Sant Feliu i la Catedral amb prou feines eren obiradors en la llunyania: ombres sobre cel d'ombra.

Res tan melangiós com un crepuscle de lluna sobre el mar. En la llunyania, les siluetes dels sardinalers simulaven una processó de Setmana Santa. Llurs veles se destacaven sobre la roentor del cel, negres i punxegudes com cucurulles de congregants. N'hi havia a centenars, totes acorruades... I un filet d'ombra que s'estengué per l'horitzó bast

Us torno a dir que em perdoneu aquest incís de comprimida protesta, i tornem a seguir el fil d'aquesta història. En Víctor Buxareu, després de fer mil voltes de paraules, no trobant encara el to, faltant-li l'embranzida, a la fi va decidir-se; i, agafant-me el braç i esguardant la llunyania blava, digué: -Miri: això del casament, és qüestió d'ensopegar-ho.

Tractant-se de la seva altívola estimada, el senyor Reguera se sentí capgirat: no hi valguè ni l'espectre de la fam en llunyania per a contenir-lo, ni la seva filosofia acomodatícia per a aconhortar-lo. En el dilema de tenir de resignar-se o lluitar, preferí la lluita, amb totes ses consequències. No podia, est

La idea d'uns llims, d'un in pace misericordiós, us feia grat el perill de deixar la vostra ànima perduda eternalment en aquell laberint de la llacuna. Mai de Déu us podríeu imaginar la impressió de solitud, de llunyania, de tocom introbable, que s'experimentava allí.

Feia bella estona que no nevava. Una branca esqueixada per la neu va fer estremir l'Esparver . A la llunyania naixia una clarícia feble. Semblava una parpella que s'anés obrint... obrint i allunyant-se de la son. La claror tímida, quieta i silenciosa anava avançant com si tingués por de fer remor i deixondir aquella neu que semblava adormida damunt la terra.

Per algun temps els minyons havien estat vagament conscients d'un so peculiar, en llunyania, com passa a un hom amb el tic-tac d'un rellotge quan no s'hi fixa deliberadament. Però aleshores el so misteriós esdevingué més pronunciat i oblig

En aquells paratges la pensa es decantava tan dolçament a la meditació!... Els fenòmens que apareixien i passaven, xifres esborradisses d'algun misteri, i movien tan poderosament la curiositat!... Tal volta un llumet solitari que vagareja lentament per la llunyania del mar; tal volta una ona que, carregada de peixets saltadors, guspireja estranyament en mig de la fosca; tal volta un estel que guaita, com un ull animat, per entre l'encortinada de calitges de l'horitzó; tal volta una pluja de bòlids, que cauen assenyalant per un instant, amb llur rastre fosforescent, els arcs secrets que Déu els ha marcat per camí en la diafanesa del cel; tal volta la quietud mateixa, l'extàtica immobilitat de les estrelles; ¿no són coses que conviden a callar?

I, no obstant, allò era bonic: les fondàries d'aire, la llunyania, la blavor del mar escampant-se vibradora per l'ambient... ¡Tenir-ho al davant dels ulls i no saber-ho arreplegar! I no en vaig saber: vaig haver de plegar, convençuda de la meva impotència.