United States or Turks and Caicos Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


La donzelleta esdevingué més i més amant de la humanitat, i tingué més i més daler de viure amb ella: el món dels homes semblava infinitament major que no pas el seu. Ells podien creuar ràpidament l'oce

-Només que un... un... gat mort. Hi hagué una onada d'alegria, que el Tribunal reprimí. -Mostrarem l'esquelet d'aquell gat. Ara, fill meu, digueu-nos tot el que esdevingué: digueu-ho a la vostra manera, digueu-ho ben tot, i no tingueu por.

Ella havia segut en una de les més esbarjoses, i tots els navilis que passaven es desviaven enfora, alarmats, en veure-l'hi asseguda, amb sa llarga cabellera que s'escampava, tota solta en el vent. Al vespre el cel esdevingué cobert de negres nuvolades.

Però el corrent esdevingué més i més fort. El soldat de plom ja podia veure la claror del dia al seu davant, al cap de la foradada; però a l'ensems va sentir un so braolador, apte per a colpir d'esglai el cor de més ardidesa. Imagineu-vos! All

Cantaven amb tanta pena, tot nedant per l'aigua, que ella els féu senyals i elles la reconegueren, i li digueren quín dol els havia fet passar. Dia per dia esdevingué més estimada del príncep.

Cap al divendres esdevingué més alegre, i les va empendre amb el te amb pastes i els rostits. El dilluns s'atipava de brou de gallina. El dimarts deix

Aquest pensament ens alegrà, i tornàrem a pendre els llibres i classificar les nostres col·leccions d'herbes i petxines. Cap al migdia el sol enviava els raigs a dins de la nostra cambra: la calor esdevingué intolerable. Nosaltres ens demanàvem quan començarien aquelles «ruixades» i aquelles «tempestes».

Entre les mil millores que la família Molines havia introduït en el seu viure, una n'hi hagué que va commoure el veïnat. Feia quinze anys que habitaven un quart pis del carrer Gran de Gràcia. Esdevingué que el principal de la mateixa casa rest

Ella aleshores, alçant sos ullassos blaus, com una fantasma de pàl·lida que estava, esdevingué tota vermella. -Oh! , senyor Kobus- féu, tot mirant la seva àvia. La vella inclin

Un capvespre, el sol es ponia amb hivernenca resplendor, quan un esbart de vells ocellassos eixiren fora de les mates. L'aneguet mai no havia vist cosa més bella: eren blancs que enlluernaven, amb llargs colls onejants. Eren cignes, i feien un crit peculiar, tot estenent llurs magnífiques ales esbarjoses, i volant de les contrades fredes cap a les terres més calentes i la mar lliure. Pujaren amunt, tan amunt! I el lleig aneguet esdevingué singularment neguitós: don