United States or Syria ? Vote for the TOP Country of the Week !
Vaig sentir un gemec a prop meu. L'havia esclafit aquella dona que poca estona abans m'havia parlat de que tenia a mar tota la seva família. Estava immòbil, estirada, com enravenada de fred, pàl·lida, amb els ulls astorats. El cap li tremolava lleument, i les dents li debategaven. Sos llavis descolorits repetien un mot, sempre el mateix.
Una impressió estranya em mogué l'esperit en veure la jove comtessa pàl·lida, dreta, amb la m
El pare i la mare, em jugaria qualsevol cosa que somniaven en les gotes del líquid inflamat que hi havia dins la seva ampolla, i la pàl·lida noia en les gotes ploroses de sos ulls. Una arpa jeia a llur cap, i un gos a llurs peus».
-Divertiu-vos força, senyor- respongué el vell masover, asseient-se vora el timó. Súzel s'havia tornat pàl·lida; Fritz va pendre-li la m
Més tard m'ha tornat a la memòria, i la testa pàl·lida d'Odila tot caient damunt l'espatlla de la bona dona se'm mostra com imatge colpidora de l'anyell que para el coll al ganivet sense queixar-se, mort a l'avençada per l'esglai. Finalment, erem davant la cambra del comte. L'udol es feia sentir darrera la porta.
Aquella testa pàl·lida d'arestes sortints, de llavis estrets, de celles grans, negres, contretes i obrint al mig del front una llarga arruga perpendicular, m'hauria colpit d'admiració en qualsevol altra circumstància; però aleshores un sentiment d'impressió indefinida s'havia apoderat de la meva ànima, i estava ple d'inquietud. De sobte el jove va fer un crit: -Qui hi ha?
A les cinc seríem a Pangbourne; a dos quarts de sis ja hauríem sopat. Llavors seríem lliures per anar a passejar-nos pel poblat, sota les ruixades de la pluja, fins a l'hora d'anar a jeure, o bé estar-nos al saló d'un restaurant delitant-nos amb la lectura de l'almanac a la llum pàl·lida d'una llàntia. Harris: -L'Alhambra ser
Jo, havia dat algunes passes, i destriava, sota la pàl·lida irradiació del llum, una blanca y frèvola criatura, asseguda en una gòtica cadira de braços, no pas lluny del malalt; era Odila de Nideck.
Els haguéssiu vist tots dos, prop de la finestra, agafats de les mans, contemplant la pàl·lida llum de l'astre rei de la nit jugant sobre l'aigua del riu, ensems que dels salons arribaven, afeblits, els esclats i l'aldarull del banquet.
Ella aleshores, alçant sos ullassos blaus, com una fantasma de pàl·lida que estava, esdevingué tota vermella. -Oh! sí, senyor Kobus- féu, tot mirant la seva àvia. La vella inclin
Paraula Del Dia
Altres Mirant