United States or Niue ? Vote for the TOP Country of the Week !


Els periecs, habitants lliures de les ciutats lacedemòniques, no podien aspirar a càrrecs públics, però devien prestacions militars.

SIR ANDREU Mireu, juraria que ve'l jutglar. JUTGLAR Què tal, companys? No haveu vist mai l'imatge del nostre tercet? SIR TOBIAS Déu te guard, ase. Vinga una cançó. SIR ANDREU El jutglar una bona gargamella. Donaria quaranta lliures per tenir la cama y la veu que té'l jutglar.

Si jo tingués el poder de Déu, endegaria aquesta maquinària millor, cent vegades millor que no marxa avui en dia. -I quina peça no marxa a l'hora? Diu-ho, diu-ho, desgraciat. -Són tantes i tantes! Uu, ui, ui! -Anomena'n una... una només! -Doncs , us n'assenyalaré una, la que ara m'ha caigut entre cap i coll i m'ha costat més lliures, que no volia donar de dot a la meva filla.

Si és fill de casa bona, entra a formar part d'un cos o classe: pertànyer a un de primera categoria costa unes quatre centes lliures l'any. Si es tracta d'un jove de la classe mitjana, s'allista a un Burchenschaft o un Landsmanschaft , que surt una mica més barat. Aquestes companyies es subdivideixen en cercles més reduïts, als quals s'intenta de servar la nacionalitat.

»Tu saps que aquests homes esdevinguts súbdits teus, s'han avingut a ser governats per tu no pas per la teva bona cara, sinó per la força; i que provarien de ser lliures un altre cop, si alguna por no els retingués.

Seutes crida Xenofont i li comunica aquestes propostes, afegint que no es compromet a res, si Xenofont vol pendre revenja d'aquell atac. Xenofont respon: -Jo, per mi, considero avui una satisfacció suficient si de lliures esdevenen esclaus. Amb tot, aconsella a Seutes de pendre en endavant per ostatges els qui estan en condicions de fer mal, i deixar els vells a casa d'ells.

- raó; com que a la criada, que setze anys ha que els servia, li ha deixat nada menos que tres lliures per una sola vegada. -Molt ben fet: un servei bo, amb res és prou pagat. -I el difunt que era un excelent subjecte, sense voler ofendre als parents. -I es diu de què ha mort?...

A punta de dia, veuen a l'altra banda del riu cavallers armats, com per barrar el pas, i part d'amunt d'aquests cavallers tot d'infanteria arrenglerada en les costes, com per impedir l'entrada a Armènia. Eren gent d'Orontas i d'Artucas, armenis, macedonis i caldeus mercenaris. Es deia que el caldeus eren lliures i valents: tenien per armes uns grans escuts de vímet i llances. Les costes damunt les quals estaven formats, eren a tres o quatre pletres del riu. Es veia un sol camí que hi conduís, i com fet de m

Lo cavaller fermá pèl coll ab aquell débil lligam al drach, y fentlo seguir fins á la vora de la donzella y donant á eixa lo cap de la cinta, aixís mateix li va parlar: Prenéu eix lligam y tornáu als brassos de vostre pare; lo drach 'us seguirá manso y quiet. Y quan á la vila siáu, podréu dir á la gent que hi viu que, lliures d' avuy en avant quedan de tan cruel açot, per voluntat del Senyor.

Mentre els dos nois caminaven tots adolorits, feren un nou pacte d'ajut mutual i d'ésser germans, i no separar-se mai fins que la mort els lliurés de llurs calamitats. Aleshores començaren de perfilar llurs plans.