Vint minuts després s'hauria pogut veure tres persones seguides d'un gos, amb llastimós posat, pujant furtivament de l'hotel del Cigne cap a l'estació d'el camí de ferro. Anaven vestides de la següent manera, ni elegant ni adequada: sabates negres de cuiro, brutes; roba de franel·la, pròpia per a remar, molt bruta; barrets de feltre marró, excessivament tacats; abrics mullats; paraigües.

Li ensenyaren una capsa on tenien marietes de menta, i una gàbia amb quatre gafarrons de niu i un gos, i una pell de serp, i unes plantes dissecades. Li ho volien ensenyar tot: fins una bata de la seva mare, que els hi feia molta gràcia perquè tenia clapes vermelles. En fi, en Melrosada va ser sacsejat, baquetejat, estiregassat.

I com sentís que tirava un roc al gos perquè no se'm allunyés: -Cerqueu gotlles!... poc en trobareu cap!... flairen el mal temps de lluny i se'n van!...

No sents la pota com grata..., és un gos escapat... Obre, Lieverlé! obre Blitz! va exclamar el brau subjecte tot alçant-se; però encara no havia dat dues passes, que un ca danés formidable entrava d'una embranzida dins la torra i venia a plantar-li les potes a les espatlles, tot llepant-li amb la seva llenguassa rosa, la barba i les galtes, fent petits esgarips comnovedors de joia.

I va anar a remoure la palla entre els pallers; les llocades fugien adalerades, les oques alçaven el bec en l'aire i el gos d'atura la mirava amb temença. -Jaumet!... oh, Jaumet! Cansada de cercar entre la palla i de desfer pallers, va romandre una bella estona cavilant.

A tot això el gos, engrescat amb el xivarri, saltava lladrant com un esperitat d'un cantó a l'altre. S'encert

Mig avergonyit, no gos

Mira ara quan passem davant de can Gabaix, ten compte que el Quillu no se t'aferri que és un gos molt verinós.

Sinó que en Pau ès un delicat d'en Tendre, i per res carina que ni un gos quan li escapcen sa cua.

És un gos de tan bona llei! Est