United States or Rwanda ? Vote for the TOP Country of the Week !
-I ara! Què és això! féu donya Dolors alçant-se i tractant d'imposar-se. -Per Déu, don Eudald! No ho prengui així! afegí mossèn Joan, esglaiat. -Vaja, vaja! ¡Que no en vull sentir parlar més!
Gemma va recordar-se de la bauma blava de Capri on ella havia estat mantes vegades al matí, perquè al capvespre pujava el mar i cloía l'entrada. -Dins una bauma com aquella... va dir-se. Tot alçant-se i enlairant una mà, va trobar una roca prima i freda que li don
Així, a sos accents guspirejaven els ulls, no amb lluïssor de rampinya, com amb les paraules del Cerdà, sinó alçant-se noblement els cors que semblaven tancats a tota esperança. Fins ses cançons de l'antigor, ressonant com un eco d'enyorança, feien venir les llàgrimes als ulls dels pobres pagesos.
-Anem! va exclamar la Clàudia alçant-se resoluda i com si es deixondís d'un somni que l'embadalia. -Anem ben lluny on ningú no ens conegui. Quina vergonya! Agaf
Nosaltres ens hi estarem, veritat? Huck digué: S-i... sense posar-hi cap delit. -No us tornaré a dir cap paraula tant de temps com viuré- digué Joe alçant-se. -Ja est
Cert és que encara no l'havia acabat, l'esbufec de satisfacció amb que la voluntat del descans l'envaïa, que ja tenia a sobre un parell de garrotades; però tant se val, alçant-se un xic, primer estirava un braç, el posava en ferm, després estirava l'altre, enarcava el llom, feia un gran esforç i upa!... ja hi tornava a ser, com si res hagués estat.
Els infants clavaren els ulls en llur bocí de candela, i vigilaren còm anava fonent-se a pleret, implacablement; veieren la mitja polzada de ble que romania, al capdavall, tota sola; veieren la débil flama alçant-se i caient, la prima columna de fum, enfiladissa, aturant-se-li al cim un instant, i després... l'absoluta horror de les tenebres!
No sents la pota com grata..., és un gos escapat... Obre, Lieverlé! obre Blitz! va exclamar el brau subjecte tot alçant-se; però encara no havia dat dues passes, que un ca danés formidable entrava d'una embranzida dins la torra i venia a plantar-li les potes a les espatlles, tot llepant-li amb la seva llenguassa rosa, la barba i les galtes, fent petits esgarips comnovedors de joia.
Caient i alçant-se, afeblida per la dolor i la fadiga, arrib
La dona va obrir els ulls esfereïda i volgué parlar i de seguida aquella pesantor de cap i aquell atuïdor soroll d'oïdes va ensopir-la. -Margarida! ¡Si no em respons me la pagaràs! -Quel, no em renyis! ¡Tindré un fill sense llengua! -Què dius? va fer En Quel alçant-se d'un bot com una fera esfereïda. -Jo ho sé... Si vols que em mati?... ¡Així no naixerà!