United States or Syria ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Gorda-la bé la noia, sents? que ara és teua! ¿Oi que sí?... au! que vull les peres! -Tot seguit!
Les ones gronxen el teu son, i quan te despertes, sents a sota el fustatge, on descansa el teu coixí, l'harmoniós escorriment de les aigües. I ¡quin espectacle de costa, d'horitzó, de mar!... Vaja, era lo que em convenia: m'aniria amarinant, amarinant de cos i d'ànima. I això m'era necessari: no es pot pintar bé sinó lo que s'ha sentit amb molta intensitat.
-Vols dir, Joan, que és el barítono, aquest?... -Mare de Déu! Que no el sents?... -Doncs no és pas el mateix que sortia a cantar el Profeta ... Prou que el coneixeria, perquè el vaig venir a veure dos vegades... Aquell no era tan moreno... -Què saps, tu, dona!... -Prou que ho preguntaré a la senyora Rita, que té dues filles que avui surten en el barco.
Si en nostres dies les coses no són tan grans ni tan belles ni tan nobles com en altre temps, ¿no és perquè els homes ja no coneixen l'amor veritable i es casen pel diner? Doncs bé, jo, David, ¿ho sents? dic i sostinc que l'amor veritable, l'amor pur, és la única cosa que trasmudi el cor de l'home, que l'enlairi i sigui mereixedora que hom dongui la vida per ella.
¡Ja ho veus, Ramonet, ja ho veus, es pa que s'hi dóna, a sa mar! Hem vist sa mort a dues passes... i diu que ta mare s'és enllitegada de s'espant. Quina vida! Cada dia desgràcies, misèria... I tu aquesta maleïda fal·lera, que no calles mai: «-Pare, vui èsser pescador com vós... Pare, porteu-me amb vós a sardinals.» Te l'hai de treure, aquesta fal·lera: sents? Vui que aprengus ofici: res de mar.
No hi ha mitja hora que hem fet vela i ja estem cansats de bracejar. Posa't la capa: sents? Vaig fer-ho i vaig pujar a coberta. Ens havíem forejat, però gairebé érem pels mateixos indrets del vespre anterior. Feia fred. El mar estava mogut i ombrívol.
Després, fes cap al mercat que ton pare vol anar a fer vesperoles! ¡No facis requinnar l'avi, ara! Sents!!! ¡i trossa't les calces que les portes destrossades! Sents? Aneu a collir floretes; n'hi ha tot un maig.
La paternitat!... Ves a quina hora es desvetllen, al cor del senyor Montoriol, els sentiments de paternitat!... una vocació sobtada: oi? Sents alguna veu interior potser? L'Adelaida finí la seva rèplica amb una rialleta nerviosa. En Lluci
I mirava a Fritz, que tenia els ulls enterbolits. -Vaja, un altre vas- deia ell. I en omplir-li, li tocava la mà, cosa que el feia estremir de cap a peus. -Et plau el treieleins , Súzel? -És la dansa més bella, senyor Kobus; com voleu que no em plagui! I després, amb una tan bella música!... Ah! que bonica era aquella música! -Ja la sents, Iòsef- murmurava Fritz.
-Adéu! va dir. -No puc fet estaries. Sents com me criden? Se tornen boigs: no saben lo que es pesquen. Adéu. La nit ser
Paraula Del Dia
Altres Mirant