Després venia Tobies Offenloch, igual que empastifat de mares de vi, tan vermell estava; tenia la perruca en un dels pals de la cadira i la cama de fusta a l'aguait, sota la taula. Més lluny, hi havia la llarga cara melangiosa de Sebalt que reia tot baixet i mirava el fons del seu vas.

Era ella, era Berta, serenament recolzada en la barana. -On vas? li digué. -Tampoc vols dormir? -No. No puc. He sentit com obries el balcó, i he vingut a veure què et passava. -No res. Gairebé cada vespre surto una estona a orejar-me. M'agrada.

S'assegueren, i Schoultz, bevent un vas de vi, digué assenyadament: -Tot això estaria molt ; però arribar all

-Escolteu, Huck: si trobéssim un tresor aquí, què en faríeu, de la vostra part? -Ves, vinga pastells i un vas de soda cada dia, i aniria a cada circ que vingués. Faig juguesca que tindria una vida regalada. -, no faríeu cap estalvi? -Estalvi? Per què? -Ves, per tenir alguna cosa per anar tirant. -Oh!

Llavors Sotèrides de Sició diu: -No som pas iguals, Xenofont: perquè tu vas a cavall, i jo m'esbufego qui-sap-lo per portar el meu escut.

Els vasos s'ompliren fins dalt, i Fritz exclamà: -A la Naixença de Nostre Senyor Jesucrist, el Déu veritable de la gent de bon cor! En el mateix instant, Foux entrava. Sa sorpresa fou gran en veure l'hongarès assegut a taula amb el senyor de la casa. En lloc de parlar alt, digué solament: -Us desitjo una bona nit de Nadal, senyor Kobus. -Molt . ¿Vols pendre un vas de vi amb nosaltres?

Aquella senyora de la bata lila i les espardenyes, que vas veure venir, un dia, de cal forner, amb un pa de barra sota l'aixella; aquella apreciab1e senyora que et va explicar la confecció d'unes sopes i et va dir que el seu marit estava trencat; ara passa per la teva vora i fa veure que no et coneix.

-Vaja, no ploris, filla meva, que de casadors ne trobaràs més que no en vulguis. On vas a parar! la publilla de Serra-Buna, ¡la flor de la muntanya que ja et diu tothom! Lo que et convé a tu és un bon minyó, fill de bona casa, però que sigui de nostre tarannà; millor que vingui de menos, i que no sigui pas massa ric, perquè tu tinguis domini sobre d'ell.

-On vas, desgraciat? ¡et jugues el teu esdevenidor! li crid

I escolta, David: em convido a pendre un vas de kirschenwasser a casa teva. que en tens de molt bo.