United States or Malaysia ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Que aquest kirschenwasser em sigui metzina- deia el vell rabí, molt despitat -si torno cap vegada més a casa teva! La teva manera de riure és tan bajana, tan bajana, que em fa fàstic, vòmit i pudor! I, amb el cap estirat, baixava l'escala tot cridant: -És la darrera vegada, Kobus! la darrera vegada! -Uix! deia Fritz, decantat sobre la barana i amb galtes dilatades de plaer: -dem

Per això et perdono: cal que et perdoni. Aleshores Fritz reia fins a saltar-li les llàgrimes, i pujaven plegats a pendre un vas de kirschenwasser , que el vell rabí no menyspreava pas. Parlaven, en la llengua dels jueus alemanys, dels afers de la vila, del preu dels blats, del bestiar i de tot. De vegades David necessitava diners, i Kobus li avançava quantitats bastant fortes sense interès.

- unes idees ben singulars, tanmateix, aquest vell rabí! digué aleshores Frederic Schoultz, tot omplint la seva tassa de kirschenwasser . -Hom creuria que ell ho pensa, el que diu. -Les meves idees no són singulars- respongué David greument: -són justes.

: aquesta figura groguenca, plena de vigor i de bonhomia, tenia el privilegi d'alegrar Kobus més que cap altra d'Huneburg, i, tot seguit que el veia de lluny en el carrer, el cridava amb veu de nas, imitant el gest i la veu del vell rabí: -Ei! ei! vell jueu de mala mena! Com anem? Vina, que et faré tastar el meu kirschenwasser.

I escolta, David: em convido a pendre un vas de kirschenwasser a casa teva. que en tens de molt bo.