United States or Caribbean Netherlands ? Vote for the TOP Country of the Week !
I Hâan, amb el nas vermell com una rosella, les galtes vermelles, i els ullassos plens de dolces llàgrimes, feia, tot tartamudejant: -Schoultz! Schoultz! en nom del cel, modera la teva xardor bel·licosa. No atreguis contra nosaltres l'exèrcit de Frederic Wilhelm; som gent de pau, homes d'orde, respectem la concòrdia de la nostra vella Alemanya.
Lliurant-se a aquesta ocupació, sa cara grossa i benvolent tenia un posat recollit, inexpressable, i sos llavis es cloïen, ses celles s'arrufaven: -Això és- es deia en veu baixa: -Frederic Schoultz al costat de les finestres, d'esquena a la llum; el recaptador Christian Hâan al seu davant, Iòsef a aquest costat, i jo a aquest altre. Així va bé.
Ara tu! li cridava el gran Frederic. Aleshores tirava la carta a l'atzar, i, naturalment, perdia. -No tinc sort- es deia en tornar a casa. Com que Schweyer tenia feina a casa seva, no podia venir sinó dues o tres hores per dia, al matí o al vespre: de manera que la tasca s'arrossegava, i àdhuc va acabar-se d'una manera tota especial.
Kobus, pel seu cantó, reia en tanta de manera, tot escoltant Frederic, que son nas aixafat cobria la meitat de la seva cara; però no esclatava, baldament ses galtes inflades oferissin l'aspecte d'una màscara còmica. -Apa! bevem- digué -una altra vegada! La botella encara és mig plena.
Frederic ja es passeja a la plaça. No hi ha un minut a perdre! Fritz va sortir. En passar davant la cuina, advertí a Katel que fes escalfar el bordeus i refrescar els altres vins. Estava radiant, i entr
El vell rabí prengué seient entre Kobus i Iòsef. Frederic Schoultz es tragué solemnement de la butxaca de la levita una grossa pipa d'Ulm, i Fritz an
Aleshores, Kobus, girant-se, demanà: -No anirem a refrescar al Gran Cérvol? -Sí, anem a la cerveseria- exclamaren els altres: -això va bé per a cloure la diada. Senyor, Déu meu! quin dinar hem fet! Tots s'aixecaren i prengueren llurs capells. El gros recaptador Hâan i Frederic Schoultz anaven davant, Kobus i Iòsef els seguien, i el vell David Sichel, tot joiós, anava darrera de tots.
Del gran Frederic Schoultz, no diré; però de vós... -Ah, ah, ah! interrompé Kobus. -S'ha burlat de Schoultz! El troba una mica gamarús: veritat? -Oh! oh! no és això!... No puc recordar-me'n... compreneu?... -Est
-En totes aquestes coses, no hi penso gaire més- es deia de vegades, al vespre, -que si mai haguessin existit. Passaria gust de veure el vell rabí, Frederic Schoultz, el recaptador Hâan... és veritat; de bon grat faria, al vespre, una partida de youker amb ells; però me'n sé passar, i fins em sembla que em trobo millor, que tinc les cames més eixerides i més gana... Això ve de l'aire lliure. Quan retornaré all
-Té unes idees ben singulars, tanmateix, aquest vell rabí! digué aleshores Frederic Schoultz, tot omplint la seva tassa de kirschenwasser . -Hom creuria que ell ho pensa, el que diu. -Les meves idees no són singulars- respongué David greument: -són justes.
Paraula Del Dia
Altres Mirant