United States or Panama ? Vote for the TOP Country of the Week !


Súzel havia tornat a agafar la seva cistella i se n'anava amb Katel, tot dient: -Bon dia, senyor Kobus! amb una veu tan dolça, que ell no sabé què contestar, i romangué més d'un minut com arrelat al mig de la casa, mirant cap a la porta, tot esverat. Després va posar-se a dir: -Vet-aquí un bon negoci, Kobus!

Sols un considerable esforç de la cortesia dels invitats contingué la rialla de justa i escaient satisfacció que es mereixia aquesta gustosa facècia; però el silenci era una mica desmanegat. Tom el va rompre: -Huck diners, avui. Potser no us ho creieu, però en una pila. Oh! No cal que us en rigueu: em penso que us els puc mostrar. Espereu-vos un minut.

Al cap de deu minuts vaig proposar-li de deixar la forquilla i encarregar-me de col·locar la roda, canviant els papers. Al minut deix

-, teniu raó. Deixeu-me pensar un minut. Ah!... És la xifra d'una cambra... en una taverna: sabeu? -Oh! Aquest, és el truc! Només hi ha que dues tavernes: podem esbrinar-ho tot seguit. -Espereu-vos aquí, Huck, fins que jo torni.

Frederic ja es passeja a la plaça. No hi ha un minut a perdre! Fritz va sortir. En passar davant la cuina, advertí a Katel que fes escalfar el bordeus i refrescar els altres vins. Estava radiant, i entr

En un instant els dos nois caigueren i giravoltaren pel fang, aferrussats com a gats; i per espai d'un minut s'estiraren i esquinçaren el pèl i els vestits, es donaren cops de puny i esgarrapades al nas, i es cobriren de pols i de glòria. Al cap de poc, allò que era confusió an

La Nieves romangué dreta, com una estàtua, durant un minut llarg. Al traspassar la llinda, li caigué a la m

A mesura que el fracàs artístic de la canalla es feia més manifest, les simpaties de la família Buxareu per en Melrosada anaven en augment. Al principi en Melrosada feia estrictament de professor: quan tocava l'hora se n'anava sense deturar-se un minut, i només donava compte a la Maria de la Mercè de l'estat d'aplicació de la canalla.

Al seu darrera marxava el secretari Schwan, amb el llarg copalta d'allò més test damunt la grossa cara granelluda, i amb el registre sota el braç. Al cap d'un minut, entraren a la sala. David els digué greument: -Asseieu-vos, senyors. Després an

Durant un minut no alenàrem; després... ¡oh música divina!, sentírem, com en resposta, el lladruc de Montmorency. Després la veu adormida de Harris es deixava sentir demanant on érem nosaltres. El comportament de Harris fou inexplicable: era més que l'ordinari cansament. Men