Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 17 de maig del 2025
La gent que hi havia pel brancam dels arbres, damunt la testa de Tom, digueren que poc mirava escapar-se: només semblava dubtós i malsegur. -Infernal pocavergonya! digué un badoc. -Necessitava venir a dar un cop d'ull sossegat a la seva tasca: no esperava de trobar companyia.
Entenia que les obres, que se us han de donar, són les que neixen, no sols d'una perfecta sanitat, sinó d'una exuberància d'esperit; i jo era un convalescent. En flacar una mica la meva vena, deixava la tasca; en trobar la primera dificultat greu, abandonava l'obra.
S'ajeia sobre un sofà, mirant hores i hores com jo treballava, seguint amb els ulls les meves anades i vingudes d'un cap a l'altre d'habitació i pretenent que de contemplar la meva activitat li esdevenia un bé positiu: que aleshores es feia compte de com la vida no és pas un somni que passa per fer brometa, lliscant peresosament, sinó una noble tasca plena de deures i seriosos treballs.
I no hi havia remei; la tasca apressava i no podíem pas entretenir-nos a saltar per desendormir-nos de peus, ni a ficar-nos les mans a la butxaca, per escalfar-les. Quan ens lleguia una mica ens bufàvem els dits, però no paràvem un moment el treball.
Prou haurien quedat abandonats de tothom si mossèn Joan, malgrat ses rebufades, no s'hagués encarregat encara de complir-la, sa eterna missió de pare-pedaç; missió ben sobrera si un home d'empenta i de seny s'hagués proposat a temps fer-ne posar als que no en tenien, com excusada seria la dolorosa tasca de la Germana de la Caritat si es carreguessin els canons amb serradís i borres en lloc d'engorjar-los de pólvora i de plom.
Ara tu! li cridava el gran Frederic. Aleshores tirava la carta a l'atzar, i, naturalment, perdia. -No tinc sort- es deia en tornar a casa. Com que Schweyer tenia feina a casa seva, no podia venir sinó dues o tres hores per dia, al matí o al vespre: de manera que la tasca s'arrossegava, i àdhuc va acabar-se d'una manera tota especial.
El pare va cridar, des de la canya: -Fora! Via rodells a mar! Coberta neta! I, reparant que no el creien a l'acte, repetí el manament. -Malaguanyat bé de Déu! vaig sentir que exclamava en Pau. -No llencem res nostre- respongué filosòficament en Vadô posant-se a la tasca. Els altres dos el secundaren, i en poca estona rest
-Sí, i bevem un glop- deia Fritz. Aleshores, prenent el vaset que hi havia damunt el forat gran de la bóta, es refrescaven amb un vas d'aquell excel·lent vi, i tornaven després a la tasca.
Fritz ja no l'escoltava; corria envers la porta, i David el seguia, tot content de la seva ardor. Cinc o sis treballadors de brusa, amb el capell de palla posat, estaven per tornar a la tasca. Els uns duien altra vegada els bous sota el jou guarnit de fulles. Els altres, amb la forca o el rastell a l'espatlla, miraven: -Bon dia, senyor Kobus!
Al so d'una música triomfal i alegroia els tres jovencells començaren de fer una munió de salts que van encisar el públic. Tantost finien llur tasca perillosa, l'esclat d'entusiasme ressonava per tot el teatre. El més jove dels artistes feia uns acataments plens d'agraïment. De sobte, la música emmudí. El públic no respirava. L'emoció planava damunt la multitud. Anaven a fer el doble salt mortal. En el silenci de la sala se sentí un -up! i el més petit, vol
Paraula Del Dia
Altres Mirant