United States or Saint Pierre and Miquelon ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Ah! li responen amb malícia. -Fes, fes, no et vull destorbar. -Ca! no! replica ell, mig rient. -Si no és res... Ja la gent s'ha cruixit: tothom va ple de pols i gotes d'espelma; ja s'ha esqueixat l'alfombra; ja han caigut sis o set parelles en el galop infernal. Els estudiants xiulen i fan el gos; compareixen al saló gent que ja han anat a buscar els abrics.

Era d'una alegria infernal? O potser de totes dues coses a l'ensems? -Sàpiga que els canalles- murmurà, lliurant el seu secret, -ahir van emmetzinar-me el gos. Es diu Lola, un nóm ben espanyol, i és clar, els ulls negres com el pecat -Déu nos en guard! i el cabell igual.

La pubilla és guapa o lletja, bon gènit o un gènit infernal, però sempre és rica; el pobre hereu l'ha de pendre tal com és i ha de passar la segona part de la seva vida amb la persona que el seu pare li ha destinat. A més de tots aquests inconvenients, que són generals a tots els hereus, en senyalarem alguns que no per ser-ho menys deixen de ser dolorosos pel nostre hèroe.

L'hora d'anar-hi era de dotze a una, quan la rateta de la gana començava a fer de les seves. Hi pujàvem escales amunt de dos en dos, i encara em sembla que sento el terratrèmol de l'arribada. Era un soroll infernal que esvalotava i tot als canaris del terrat veí.

Així vingué la nit, i en la fosca del món, els udols del vent tornaren més formidables; els gemecs de les campanes més esfereïdors; les teules cruixien sobre els llits plens d'insomni; totes les cases semblava que tremolessin, com si anessin a ser arrencades i llençades a l'espai. Era un soroll infernal, tot plegat, com si en la fosca, un ribot gegant fes encenalls de la crosta del món.

El nostre retrat no tingué pas l'èxit que es podia esperar. La nostra sort volgué que el fotògraf posés sa infernal màquina en moviment a l'instant precís en que nosaltres estàvem tombats d'esquena, amb un gest que venia a dir: «On sóc? Què passa?», i els nostres peus es bellugaven follament en l'aire.

Apartàrem els ulls de la temerosa visió, ens tapàrem les orelles i seguírem envant, el més lluny que poguérem de l'estret infernal; i arribàrem a un lloc on hi havia penyals d'enorme alçària i avencs de fondària abismal.

La gent que hi havia pel brancam dels arbres, damunt la testa de Tom, digueren que poc mirava escapar-se: només semblava dubtós i malsegur. -Infernal pocavergonya! digué un badoc. -Necessitava venir a dar un cop d'ull sossegat a la seva tasca: no esperava de trobar companyia.

Qui ha vist la Mort de Mar, aquella mena de niell infernal que neda a flor d'aigua, mai més no s'allibera del seu record. La seva tràgica imatge sinistrament s'aferra al magí... Molts de marins que l'han vista s'han fet monjos penitents!