United States or Burkina Faso ? Vote for the TOP Country of the Week !


Però és barcelonina, i això vol dir que posseeix una naturalitat graciosa, per tant, sense l'aire tràgic de la Dolorida de Vigny ni el contrast negre i rosa de la Lola de Baudelaire.

Era d'una alegria infernal? O potser de totes dues coses a l'ensems? -Sàpiga que els canalles- murmurà, lliurant el seu secret, -ahir van emmetzinar-me el gos. Es diu Lola, un nóm ben espanyol, i és clar, els ulls negres com el pecat -Déu nos en guard! i el cabell igual.

Lola pass

...l'armari. Lola repetí dintre seu, maquinalment: -L'armari. Però aquesta paraula no li suggerí cap imatge. Com si hagués dit un mot persà. Marit i muller seguiren avançant cap a llur casa, i els hauríeu sentit que picaven, i com el vigilant responia amb un crit modulat, que s'allargava en la nit.

Ben tornada a la realitat, oblidada fins i tot d'aquell moment de feblesa en desvetllar-se, Lola anava en un saut de lit ple de manyagueries, donant ordres precises de bon govern casol

Més aviat us confiaré que la Lola que dic una certa cara d'ocell. A Barcelona és indiscutible que hi ha una mena de dona bonica amb cara d'ocell. Mil noms se m'acuden que és inútil estampar. Però no us cregueu que la retirança a un ocell sigui penyora de versatilitat. Precisament el menys observador reparar

Però, mira que és inaudit! Un armari més! I deies que no t'apressava, i que et podies esperar. Quina criatura! Lola no ha sentit cap més paraula. -Vina, diu amb veu estàtica. -Ja és aquí! Te l'ensenyaré! I gairebé defalleix, enternida: és el monument predilecte de la llar!