United States or Democratic Republic of the Congo ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Ara què em conta? Miri's: jo aguanto la Pepa, amb tot i el seu gènit, perquè és fiada... Això sí: en set anys que est
-On s'és vist?...Dolenta!... Rabiosa!... ¡Mal gènit!... Verí!... -L'hauria morta. Sols va revenir al veure que la castigada perdia l'alè... i, aleshores, el cor se li espaum
Al principi no anava pas tan malament, perquè, si bé la Feliça sempre havia sigut del puny estret, no es propassava, sens dubte per no conèixer encara prou el gènit del seu amo, i això fins a cert punt era, com ja insinu
-No us exciteu. Jo no us faig objeccions. Jo respecto el vostre pensament. I ell, apaivagant son cop de gènit, continuà: -Hi havia quatre coixins a l'aparador, si recordeu: tots ells molt semblants, i marcats clarament amb vint marcs. Jo no dic que parli l'alemany correctament; però, en general, em faig entendre amb un petit esforç i puc arreplegar el sentit del que em diuen, mentre no enraonin massa. Doncs bé: vaig entrar a la botiga, i se m'encar
El seu marit, l'Ignasi, era comissionista, i viatjava gairebé tot l'any. Ordinàriament mostrava un gènit aspriu i malagradós. Trobava invariablement detestable la cuina dels hotels; els llits, incòmodes; els criats, negligents. Dins del vagó, es barallava amb els revisors i ofenia les opinions polítiques de tots els seus companys de viatge. La llar, en canvi, l'enternia qui-sap-lo.
-I bé, ¿no veu que és gent que no se'ls pot dir res? No la contradiuen: però fan la seva i callen. Jo m'hi desespero, què vol que li digui? no hi puc fer més: és gènit que Déu m'ha donat. Lo que deia jo l'altre dia a sa germana, que és molt més enraonada que ella: «-El carnisser de la Bordeta és un home que en aquesta classe de malalties fa, vamos, miracles- (perquè, senyora, allò és cosa que no es creuria sinó que es veu). -Per què no l'envien a buscar? què hi perdrien? Ell, si no cura, no cobra un quarto.» I lo que ella em va dir... diu: «Jo ja l'hauria fet venir.» I ja li dic que és una xicota que dóna gust de parlar-hi. Però diu: «-Com ma germana -diu- és aixi, sap?... què farà?...» -diu. Diu: «Per més que vosté la prediqui- diu -no es mour
I el cor me diu que duien mals intents. Al vespre de l'endemà, en lloc d'arreplegar l'eina que solia portar sobre, els altres dies, per un si decàs, va deixar-la a casa, temerós que, si l'escometien, es deixés portar del gènit i fes algun disbarat.
Una vegada va escaure's de navegar jo uns instants amb una noia: en terra tenia un gènit encisador, i a sobre l'aigua feia fredat escoltar-la: -Així el dimoni se l'emportés! cridava quan un dissortat remer se'ns posava al mig del pas. -No podria mirar on va, aquest imbècil? O bé: -Quina poca solta d'aparell! ¡Quina cosa més ridícula! quan la vela no s'enrotllava com calia.
Mestre Quissu, de primer impuls, n'hauria protestat d'aquella agressió tant sense solta ni volta... un lladruc li vingué a la gola sense ni adonar-se'n... però de seguida es reprimí el gènit... va mirar el blat, tot galopant per posar-se fora de tret, i va pensar que el pagès tenia raó... aquella parella que qui sap ja on parava, l'havia deixat com nou aquell camp: per tot on havia passat, les espigues eren ajegudes i es digué: cert que jo no hi tinc cap culpa... però qui perd l'un, perd el seny!... Té raó aquesta vegada l'Home...
Però ella me va fer un paper tot fred. No em va respondre sinó: «-Veurem... si per cas...» Que jo, amb el meu gènit, que no m'agrada veure patir un pardal, l'hauria agafada, que no sé què li hauria fet. Però no em toca ni de prop ni de lluny, i vaig pensar: «-Ja t'he dit lo que devia: ara, per tu faràs.»
Paraula Del Dia