United States or Suriname ? Vote for the TOP Country of the Week !
Per últim va lassar-se, va donar l'últim cop de peu a aquell cos espellifat, va bleixar amb força, i va exclamar, amb goig: -Ah!... Morta la cuca, mort el verí!... Ara manca el pare.
-On s'és vist?...Dolenta!... Rabiosa!... ¡Mal gènit!... Verí!... -L'hauria morta. Sols va revenir al veure que la castigada perdia l'alè... i, aleshores, el cor se li espaum
SIR TOBIAS Y per quina raó, estimat sac de verí, per quina raó? Eh? FABIÀ Cal que dongueu una raó, sir Andreu. SIR ANDREU Mal llamp! He vist que la vostra neboda estava molt més complimentosa ab el patge del duc, que no pas ho est
Si Crist, innoscent de tota culpa, en rebre una bufetada va parar l'altra galta, ell, que havia mort, que havia robat i malmès el que era d'altri, i caigut a tota mena de baixeses, quina ruta podia seguir? ¿què podia fer, davant per davant d'en Bartra, a qui en una nit havia malmès el treball d'un reguitzell de dies, a qui havia pres la dona estimada, emmetzinant-li el cor amb el verí de la gelosia?... ¿Què podia fer, sinò perdonar-lo i plànyer-lo?
I, entretant, el verí anava fent la seva obra destructora en el cor de l'amic.
I, munts enllà, en ésser al mig d'una selva i quan amb més ira gitava el verí del seu cor, se li present
-Res, filla, res! ¡La tomia prou ho va posar en clar! Era un àngel... pobreta! -Quines males llengües! ¡Hi ha gent que porta verí com els escorpins!
Com la fletxa surt brunzenta de la ballesta cercant el cor de sa víctima per a vessar-hi l'amargantor de son verí sortia de Serra-Bruna, reclosa dins d'una carpeta adreçada a l'estranger, una cruel missiva, plena de dol i de tristor: «Cuiteu a tornar, que el vostre oncle es mor».
De primer les visibles; seguidament començaren alguns a desembutxacar pistoles, punyals, ganivets de tota mena formant un tan fastigós pilot de porqueria, que al mateix Montbrió el féu esgarrifar, exclamant: -Ah, traïdors! ¡Si en portàveu, de verí amagat! Després d'això, com si s'haguessin tret un pes de la consciència, es prepararen alegrement a escoltar la paraula d'en Montbrió.
Sos braços van assecar-se com si fossin de vella i ses cames eren lasses de tan fugir de les visions que la cossaven com l'ombra fatídica del pecat que niava en son cor, com una serp cargolada que la mossegués nit i dia amb ses dents roents de verí. Pobra damnada!