United States or Palestine ? Vote for the TOP Country of the Week !


El nebot... allí el tenim, encara, assentat per força, amb el cartronet al davant i dient a cada punt que se n'ha d'anar... El cas és que ja perd deu o dotze quartos. Gràcies a Déu que són les deu!... Alça! a plegar la loteria i cada qual se'n va amb molt gust pel seu cantó.

¡Prou en Basi s'ha basquejat per a posar la casa en estat de defensa! Un guaita no perd mai de vista el camí del poble, a posta de sol se barren les portes i de nit tenim sentinelles i retén. Però ¿què en farem d'això, si ens falta la bona voluntat i l'ajuda del comú?

-Ja veurà, mossèn Joan, és que qui perd lo seu perd el seny. ¿No era ben trist de veure que aquest home s'apropiés lo que és ben nostre?

Guieume a les arques y a la meva sòrt. PORCIA Anem doncs! En una de elles sóc tancada; si m'estimeu m'hi trobareu. Nerissa y tots vosaltres, retireuvos un poc... soni la musica mentres que ell esculleixi! Si perd acabar

Doncs així no em facis retret si es perd quelcom: vet-ho aquí.

El dret d'ésser admirada i adorada el ven per una plata de dolços. Cada tarda se la pot veure al café atipant-se de pastissos plens d'abundosa crema, amb ajut de llargues glopades de xocolata. En poc temps esdevé grassa, patosa, lassa, i perd absolutament l'interés.

La platja de Sabanell és llarga, es perd a l'horitzó... la barca és llunyana; cada cop sembla més lluny! En Jan fadigat de caminar damunt la arena blana, mira a tot arreu.

El nen perd aquell estat contemplatiu i esdevé el nen que era. -No saps que s'està, ara, al jardí! ¿Què no t'agradaria, de venir ara amb mi a jugar al cricket? Hom no va anar al llit amb aquesta idea; pero, anant les coses com van, sembla un programa tan bo com romandre al llit despert i desesperat. I hom accedeix.

Era un batec immens dels homes i les coses, dels animals i les plantes, de la terra i el cel; era un cant de glòria a la resurrecció de les viandes decandides. Però ben aviat va barrejar-se amb aquell clam de tota la natura una mena d'esverament. L'aigua, que davallava de primer antuvi seguit-seguit, s'estimbava, ara, furient, amb fúria de bèstia esquivada que perd el món de vista.

Quan ell arriba a l'hostal on, a la claror tot just insinuada del llum de petroli que es perd entre el fum del tabac andorrà, es bescanvien somortes paraules distanciades -en la màxima expansió dels homes que beuen ollades de vi calent-, la salutació que li fan és de callar del tot.